Brodats Per Jaume Sastre Moll

Jaume Sastre / Ciutadella – A l’actualitat no sabem amb certesa on i quan es va iniciar i com es va desenvolupar la tecnologia del brodat, el qual es va estendre ràpidament per totes les civilitzacions del Pròxim Orient i Orient Llunyà, o si la tècnica fou una invenció inicial i simultània, sorgida en diferents centres culturals. Aquesta darrera l’opinió és la més acceptada, ja que el brodat fou una tècnica decorativa que aparegué en diferents àmbits culturals per distingir, mitjançant la coloració i els temes representats  en el vestit, el rang de les persones que l’ostentaven, tant polítics com religiosos, en el sí de les seves respectives comunitats.

Les excavacions arqueològiques continuen aportant noves evidències, però la mateixa fragilitat del teixit, i la humitat, fa que sigui molt difícil la seva conservació, de manera que molts testimonis s’han perdut. Més nombrosos són els exemplars apareguts en àrees culturals més seques (desert del Fayum – Egipte) on moltes mòmies de l’època Saita (s. VI a. JC) que portaven brodats els seus vestits els han conservat millor.

Alguns investigadors han trobat evidències de que en l’Europa Occidental, durant l’Edat del Bronze (1.500 – 500 a JC) els brodats eren utilitzats per ornamentar d‘alguns vestits (com a Dinamarca); altres són de l’Edat del Ferro (període La Tèns 500  – 100 a JC), però la majoria dels exemplars conservats són petites mostres que sols permeten dir que el brodat era usat per decorar els vestits en època anglosaxona (400 – 1042) i vikinga (800 – 1050).

Alguns teixits brodats han arribat fins a nostres dies amb sorprenent qualitat, que son prova de la destresa i la paciència de molts artesans, tant homes com dones, noms que han caigut en l’anonimat.  De la mateixa manera que els llibres manuscrits il.luminats, els metalls preuats i la orfebreria, els vestits brodats foren peces molt cotitzades i valorades durant l’Edat Mitjana, especialment per manifestar un signe de riquesa i d’una elevada posició social.

El brodat és l’art d’aplicar, mitjançant fil i agulla, una ornamentació sobre la superfície d’una peça de tela  ja teixida, generalment denominada fons, que actua de suport. No és una part integrant del teixit; el brodat és una ornamentació addicional, feta després d’haver acabat el procés de teixit, inclòs el tintat i l’acabat, El mal ús de la terminologia ha provocat confusions. Per exemple, la tapisseria és una altra forma de teixit, però el famós i cèlebre Tapís de Bayeux (França) és un brodat de gran mida i no un tapís, on es representen escenes realitzades sobre el fons d’un teixit. La seva temàtica, molt coneguda, fa referència a la conquista d’Anglaterra per Guillem el Conquistador l’any 1066, contra el rei danès Herold i en el qual es representen escenes de la batalla de Hansting.

Molt prest alguns teixits incorporaren camafeus, peces de metall, peces esmaltades, pedres preuades, perles etc. en l’Època Medieval per accentuar el valor del vestit, el brodat es convertí en una treball purament funcional, de manera que el terme brodat va començar a perdre sentit, per convertir-se en una peça ornada amb brodats i brocats.

Dintre de la Història del brodat una tela revolucionaria fou l’aparició de la seda. El producte, originari d’Orient (Xina) i introduït a Constantinoble dintre de les crosses d’uns frares pelegrins arribats d’orient, es convertí en un monopoli estatal, que va permetre confeccionar riques teles brodades, molt cotitzades pels mercaders que arribaven de les Corts Medievals europees.

L’home medieval valorava més que nosaltres les robes, vestes i ornaments confeccionats amb sedes, tapissos i brodats, testimonis de poder econòmic i social, tan sols superats pels objectes fabricats amb metalls preuats.

L’ús dels brodats fou una prerrogativa exclusiva de les classes dominants, i considerat un element de gran importància per la classe eclesiàstica. A les catedrals i esglésies es conservaven cofres i armaris especialment fabricats per guardar aquelles riques vestidures (casulles, dalmàtiques, amits) amb els quals s’engalanaven reis, prínceps, papes i prelats.

Degut a la seva importància, aparegueren tallers professionals dedicats a la confecció de brodats des de l’inici de l’Edat Mitjana, essent importants els existents a París i Londres on treballaven un gran nombre de dones, sota la direcció dels mestres artesans. (Les dones en tenir les mans més petites podien realitzar un punt més precís i espès que el confeccionat pels homes).

Al final de l’E. M. la influència italiana s’imposà sobre els brodats flamencs i francesos, moments que coincidien amb el declivi del brodat anglès. Els brodats flamencs i anglesos donaren pas a uns altres models confeccionats a la regió de Florència, que eren adquirits pels ducs de la Casa de Borgonya, i els teixits i teles confeccionades a Flandes, que era el principal client de les llanes importades de les explotacions ramaderes angleses, que també entraren en recessió.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.