Un còctel amb llegendes Per Raymonde Calbo Laffitte

Raymonde Calbo / Felanitx – “Bloody Mary” (literalment Maria la sanguinària) és el sobrenom atribuït a Maria Tudor, reina d’Anglaterra de 1553 a 1558, famosa  per les massacres que va ordenar contra els anglicans, intentant restaurar el catolicisme a la Gran Bretanya. Aquesta expressió és doncs molt antiga ja que data del segle XVI. Però només fou al segle XX que el nom de “bloody Mary” va inscriure’s a les cartes dels bars de còctels.

Trobam diferents llegendes d’aquesta beguda a base de vodka i suc de tomàtiga. Una es refereix a Fernand Petiot, un jove cambrer del Harry’s New York Bar situat al segon districte de Paris, que fou qui hauria inventat aquest còctel l’any 1921 per a Roy Barton, un actor nord-americà de l’època i client habitual del local que deia que aquesta beguda li recordava una rossa espatarrant coneguda com “Bloody Mary” que havia coneguda a un club nocturn de Chicago.

Una altre atribueix l’origen del “bloody Mary” a l’escriptor Ernest Hemingway que passava molt del seu temps bevent als bars més exclusius de Paris on s’instal·là després d’haver participat a la primera guerra mundial. Un vespre quan tornava a l’hotel Ritz on s’hostejava hauria demanat al cambrer que li preparàs un còctel que no fes olor d’alcohol perquè la seva dona Mary Welsh, que ell anomenava “bloody Mary”,  nos s’adonés de la seva embriaguesa.

Sembla que hi ha d’altres històries, però jo em quedo amb la d’Ernest Hemingway nascut el 1899 i mort el 1961. Era un gran bevedor, vividor, aficionat a la tauromàquia, apassionat per Espanya i un creador genial atret per les emocions fortes, les situacions límits i la mort.

Sovint anava a la plaça de toros de “las Ventas” de Madrid per veure torejar al seu idolatrat Antonio Ordoñez el qual va seguir fins el 1959.

També deixà la seva petjada a Espanya amb reportatges sobre la guerra civil espanyola.  En paral·lel amb el seu ofici de periodista  i durant  la segona guerra mundial va publicar obres literàries amb un estil realista i directe. Els anys 1950 va gaudir  d’una gran popularitat i el 1953 guanyà  el premi Pulitzer. El 1954 li atorgaren el Premi Nobel de literatura. Les seves obres més famoses són: l’adeu a les armes, les neus del Kilimanjaro, per qui toquen les campanes o el vell home i el mar, entre d’altres.

Demanar un “bloody Mary” és molt apropiat per un aperitiu de sabor salat i picant sobretot a l’estiu. A més es pot preparar sense alcohol. És molt adient per acompanyar, olives, patates xurres, aladrocs en vinagre, musclos etc. Un amic meu,  el prepara  amb un suc de tomàtiga, vodka, suc de llimona, algunes gotes de salsa Perrins i Tabasco, una mica de sal, pebre negre, alguns glaçons, una branqueta d’api i una rodanxa de llimona de Sóller d’un perfum inigualable per decorar.

Sigui quina sigui la història d’aquesta beguda tan singular, n’existeixen múltiples receptes amb tocs sempre personals i molts vistosos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.