Miriam Triay / Ciutadella – Raquel Moll i Roser Moll, tia i neboda, comparteixen molt més que sang en les seves venes. També convergeixen en una incansable i dedicada passió per l’art. Cadascuna a la seva manera. Però clarament, a través d’un gaudi i una devoció, que les porta a un punt clau a l’hora de fer art: “Ho fem per plaer, no per res més transcendent que passar-ho bé i aprendre”, afirma Roser M.
Avui, 7 de juliol, aquesta admiració per l’art, trobarà la seva màxima expressió en l’exposició ‘A flor d’aigua, tast de poesia i pintura’, que faran conjuntament a la sala municipal d’art Xec Coll. Raquel Moll de la mà de les seves pintures, i Roser Moll dels seus poemes.
Com neix ‘A flor d’aigua’?
RAQUEL MOLL: En realitat va ser idea meva. Un vespre que no podia dormir, pensava en què no sabia què pintar. Cap a quin camí anar. I de cop ho vaig veure clar: Si em marcava un objectiu, una meta, pintaria cap a un fi, amb un sentit. Així que si organitzava una exposició, tindria una data límit, i partiria d’un objectiu.
I com sorgeix la col·laboració amb na Roser?
RAQUEL M.: En una anterior exposició que havia fet, amb dos artistes més, es va posar damunt la taula la idea de barrejar-ho també amb poesia. Però al final no es va fer. Des de llavors era una idea que em rodava pel cap. Així, i coneixent la passió i manya que té na Roser per fer poesia, vaig pensar que seria una bona proposta a fer-li.
ROSER MOLL: Quan m’ho va dir jo vaig estar encantada des d’un primer moment. No era res que m’esperés, però em va semblar molt bona idea. I crec que hem anat fent feina molt bé juntes, i el resultat exposat pot ser molt polit.
Com heu funcionat, és a dir, com heu confluït les obres d’una i altra?
RAQUEL M.: Doncs tenint en compte que na Roser cursa un màster a Alemanya ho hem hagut de fer gairebé tot de forma virtual. Però vam tenir la sort que el projecte va començar a créixer el setembre, que va ser quan vam sol·licitar la sala municipal Xec Coll, i ella no va partir fins a l’octubre. Així que abans que ella anés a viure a Alemanya, vam poder deixar l’esquelet i les bases principals tancades. A partir d’aquí, i de la idea conceptual que teníem, vam anar fent. Jo li passava fotos de les meves pintures, i ella em passava els poemes que anava fent.
ROSER M.: Sí, la idea principal era que els meus poemes s’adaptessin més a les seves pintures, que tinguessin una relació més directa. Però, realment, hem anat fent les dues pel nostre compte, informant-nos de tot el procés, i al final ho hem anat lligant. No és necessàriament un poema per una pintura, sinó que hem intentat que quadrés després, que tingués un sentit final.
RAQUEL M.: Clar, i en aquest sentit, potser hi ha poemes que defineixen més d’una pintura. És a dir, que un escrit abraça dues o tres obres alhora. Açò també es deu al fet que hi ha minitemàtiques en les pintures que fa que es puguin agrupar. Per exemple, hi ha una sèrie de quadres petits que s’enfoquen en animals marins, i aquí hi ha un únic poema que els unifica.
Llavors, quantes peces trobarà el públic ciutadellenc que vagi a visitar la mostra?
RAQUEL M.: Més o menys hi haurà una vintena de quadres, i una quinzena de poemes. Pel que he dit, hi ha més pintures que escrits, però no moltes més.
Aquesta exposició, per tant, ha sigut una forma de retrobar-vos en la disciplina que practicau, en un moment, potser, no molt inspirador?
ROSER M.: Sí, jo crec que la idea que va tenir na Raquel ens va ajudar a les dues. Justament ja n’havíem parlat, que ens trobàvem en un moment en què no acabàvem d’estar prou inspirades en la nostra disciplina. I ha estat un incentiu: tenim un projecte en comú i una data en què ha d’estar exposat. Ha estat una ajuda per crear i trobar la inspiració.
RAQUEL M.: Exacte, la finalitat va ser un poc aquesta. Amb aquest projecte no teníem cap altra pretensió que gaudir del procés. I jo crec que ha funcionat molt bé per a totes dues.
ROSER M.: Sí, ha sigut molt fàcil perquè hem fet molt bon equip i ens hem anat ajudant molt.
I què vol transmetre el títol, ‘A flor d’aigua’?
ROSER M.: Doncs en un primer moment teníem un altre títol provisional, ‘Onades de pensaments’, per la referència entre dibuix i pintura. Però gairebé dos mesos abans de l’exposició, em vaig trobar amb aquesta locució adverbial, ‘A flor d’aigua’ mentre escrivia alguns dels poemes. Literalment vol dir ‘surant’, en castellà seria més bé ‘a flote’. Em va semblar molt poètic i ideal per a captar la idea de l’exposició.
Per acabar, ens agradaria saber una mica més de vosaltres dues com a artistes, per separat. Com neix aquesta passió per l’art?
RAQUEL M.: En el meu cas, ve de fa temps. D’alguna manera sempre havia sabut que la pintura havia de formar part del meu dia a dia. Però era d’aquelles coses que vas aparcant perquè no tens temps. Fins que va arribar un moment de la meva vida en què, per circumstàncies que no venen al cas, vaig decidir començar a lluitar i fer espai per les coses que realment m’omplien. I la pintura és una d’aquestes. Així vaig tenir la sort de poder anar a classes impartides per en Pacífic Camps, a l’AECC de Ciutadella, i també per en Rafael Jofre al seu taller. Amb aquest darrer encara hi vaig.
ROSER M.: Pel que fa a mi, va ser a batxiller, quan cursava l’humanístic a l’IES Mª Àngels Cardona, que em vaig presentar als premis Talia en la modalitat de poesia. No ho havia fet mai fins a aquell moment. Prosa ja n’havia escrit, però poesia no. I vaig quedar primera. Aquesta experiència va fer adonar-me que m’agradava molt transmetre un missatge, un contingut, d’una manera o estil molt rítmic, sempre amb el mateix nombre de síl·labes, amb rima assonant o consonant. Em va captivar. I vaig anar escrivint més i més poemes. Així, i sobretot a partir de la pandèmia, vaig crear un blog, titulat Howl – Whispers towards the moon, on escric poemes, tant en anglès com en català. I he anat veient com cada vegada en motiva i m’agrada més llegir i escriure poesia.
Dues artistes amb camins molt diferents, amb passions nascudes de moments clau, i amb una gran força per seguir trobant la inspiració i el moment per fer i treure el que més les omple. Ara s’han unit, de diferent forma, i a través de la simbiosi de les arts, per poder crear una convergència més enllà de tot, i més a prop que mai. Amb la mar com a referent, i el paisatge menorquí com a bandera, Roser Moll i Raquel Moll presenten avui, 7 de juliol l’exposició ‘A flor d’aigua’, a la sala municipal Xec Coll, on romandrà fins al 2 d’agost.
