Bep Al·lès / Ciutadella – Aquests dies ha aparegut el segon tom de la col·lecció “Expressions, dites i refranys d’ús a Menorca”, del que és autor Josep Portella Coll, i amb la que el recull d’unitats lingüístiques arriba a les tres mil. Amb el segon, Josep Portella recull les dites i refranys de la lletra B i la C, fins a Cade.
Bep, com neix aquest propòsit de compilar aquest material?
L’any 1984 vam publicar per primera vegada als Quaderns de Folklore un treball de paremiologia, el recull de Joan Pons Moya. Va ser l’any 1993 quan, amb motiu de la sortida del Quadern núm. 50, vam voler fer una publicació extraordinària dintre del mateix camp. Amb la inestimable col·laboració dels seus fills, vam editar el Refranyer menorquí que havia recopilat Josep Pons Lluch uns anys abans. No cal dir que el llibre va tenir una gran acollida i que, com el de Joan Pons Moya, aviat es va exhaurir. Molts d’anys després, aquells dos llibres han estat el punt de partida per fer un replec que intenta ser el més ampli possible, amb la previsió inicial de reunir més de 15.000 expressions populars, dites i refranys.
Pel que entenem serà una col·lecció llarga.
Exactament. És probable que el recull final reuneixi 8 o 9 volums. Inicialment, el propòsit és que s’editin dos o tres volums cada any, de manera que es pugui acabar en tres anys, però això és encara mal de preveure. Pensau que no es tracta només de transcriure la frase. A cada entrada hi afegim la font o fonts de les quals s’obté, el seu ús actual o no, l’explicació del significat o dels significats, de vegades també un exemple de com s’empra, i les observacions que es consideren d’interès.
Quina acollida va tenir el primer volum?
Molt bona, tan bona que al cap d’un mes vam haver de treure una segona edició. Els menorquins demostren un interès molt alt per conèixer i conservar la nostra llengua. De fet, en vam reservar uns pocs per si qualque persona vol iniciar ara la col·lecció, perquè pugui tenir el primer, encara que són pocs els que queden. Les qüestions relacionades amb la nostra llengua sempre desperten interès perquè la llengua és un element bàsic de la identitat comunitària i, en aquest cas, les expressions, dites i refranys són també una expressió de la moral i la cultura comunitària expressades a través d’aquestes construccions lingüístiques.
Es conserven vius moltes dites i refranys antics?
Sí, més dels que ens pensam. A veure, hi ha tota una sèrie de locucions i refranys que ja no s’empren, sobretot són els relacionats amb l’activitat agrària, amb la religiositat popular i amb els fenòmens meteorològics. No ens ha d’estranyar, ja que en els darrers anys Menorca ha viscut, com la majoria de territoris germans, una despoblació rural, la substitució de la meteorologia popular per la meteorologia científica i televisiva, i la secularització de la societat. A més d’aquests fenòmens, també s’ha produït el de l’entrada de dites o refranys d’origen castellà, i fins i tot d’altres llengües, que han passat a formar part, en la forma original o en la forma adaptada a la nostra llengua, de l’ús habitual dels menorquins. És lògic que sigui així. Com també és igualment cert que s’han incorporat a la llengua exclamacions, expressions, dites i refranys nous, vinculats a noves activitats i formes de relació. Sempre estam igual: les locucions de formació recent s’han de considerar populars? Jo crec que sí, quan el seu ús transcendeix dels cercles en els quals es crea o de l’espai temporal en que es posa de moda o es mostra útil, ja esdevé popular i, amb els anys, formarà part dels corpus tradicionals, com tantes altres coses.
Hi ha refranys exclusivament menorquins i altres que no ho són?
Clar que hi ha unitats específicament menorquines, i fins i tot, específicament maoneses, ciutadellenques, alaiorenques, etcètera. També n’hi ha que ens pensem que són exclusivament nostres i no ho són. Per açò, el títol parla de dites i refranys d’ús a Menorca. Perquè són d’ús a Menorca com ho poden ser a altres indrets, fins i tot a allunyats països europeus. A més, amb la globalització i la desaparició de les distàncies gràcies a la comunicació immediata, de cada vegada s’amplia una espècie de refranyer universal, i açò és una cosa que ens obliga a treballar per a fixar i renovar l’ús de les formes pròpies de la nostra illa.
