Llorenç Allès / Ciutadella – Gonçal Moll Coll presideix el Club Nàutic Ciutadella, una entitat històrica al municipi que enguany celebra el seu centenari. I ho fa amb una seu renovada i modernitzada i amb la convicció de seguir fent del Nàutic una entitat referent a Ciutadella, amb clara vocació social i amb l’estructura necessària per afrontar el futur amb garanties. Moll ha agafat el timó amb força, dedicació i amb idees per mantenir l’essència del Nàutic en ple segle XXI.
En quin moment es troba el Club?
El Club es troba en un moment molt important, cent anys no es fan cada dia. S’ha crescut molt aquests darrers anys, i gràcies a açò hem pogut afrontar el centenari amb un munt d’actes i activitats i, sobretot, hem escomès la reestructuració interna de l’organització del club i l’externa, amb la reforma de l’edifici. Hem aprofitat l’any del centenari per capgirar el club.
Per què s’ha hagut de capgirar?
A nivell físic, la imatge que donava el Club era pobre, amb un edifici obsolet que necessitava un canvi. Per açò, vam anar a cercar uns arquitectes que ens fessin un projecte tenint en compte que no podem moure l’edifici de lloc ni tampoc podem créixer en volum i alçada. He d’agrair molt als arquitectes Nasi Bosch (pare i fill), perquè han fet una gran tasca. Quan vam començar les obres, vam descobrir que l’edifici estava més malament del que pensàvem, fins al punt que hem hagut de reforçar 88 bigues. Una vegada fet, vam continuar embellint-lo i també vam aprofitar per renovar la cuina del bar-restaurant, reubicar la barra i aconseguir una vista impressionant damunt Ciutadella. Hem aconseguit un mostrador espectacular. El projecte ha funcionat molt bé, hem dedicat tot allò que podíem i més, i l’estat físic en què ha quedat el club és immillorable. Hem fet també una reestructuració interna, perquè aquest club viu dels amarraments de base, els amarraments de trànsit i de la benzinera que explota el Club, i hem hagut de reordenar l’interior del club, hi havia contractes caducats… Vam decidir informatitzar l’entitat, on encara es feien moltes coses a mà. També vam muntar una oficina de regates, que ha funcionat molt bé. En definitiva, el Club ha crescut molt i en aquest moment ho tenim cobert tot i ara hem d’ajustar l’engranatge a allò que necessitam.
Efectivament, el Club ha crescut molt. Creu vostè que l’entitat té ara l’engranatge adequat per la dimensió que ha adquirit, tant pel que fa a estructura interna, directiva i instal·lacions?
Crec que sí, perquè hem crescut en pocs anys però hem reformat l’edifici, hem encaminat la reestructuració interna i econòmicament, com que som austers, tenim tot per subsistir bé. Ens queden per endavant vint anys de concessió. Al ritme que anam, crec que tenim el camí assegurat fins el 2042 amb bona qualitat de serveis.
Bona part de que el futur econòmic vagi bé depèn també de la gestió que es faci dels amarraments…
Tenim 70 amarraments de base, i crec que sempre els tindrem coberts, perquè hi ha una llista d’espera de 400 demandants. Una de les coses que vam fer quan vam entrar va ser sanejar aquesta llista d’espera, és a dir, confirmar que tots els que estaven apuntats encara volien l’amarrament, perquè hi ha peticions de més de vint anys enrere, i hem volgut ser realistes i no enganar a la gent sobre les possibilitats reals d’obtenir un amarrament.
“Ens interessa seguir explotant Cala en Busquets, perquè no tenim afany de lucre i gràcies a açò podem oferir als usuaris millors preus, i ser també noltros qui gestionem la marina seca el dia que sigui una realitat”
La gent que espera tants anys té paciència?
Aquest any hem adjudicat sis amarraments a usuaris que duien gairebé vint anys esperant, i s’ha produït el cas curiós que alguns, de tant temps que esperaven i poca esperança que tenien, ja no disposaven de barca, i ara tenen amarrament i estan pendents de comprar la barca abans de finals d’any.
Davant aquesta llarga llista d’espera, la pregunta recurrent és si fan falta més amarraments.
No podem créixer mai perquè el port no creixerà mai. Noltros tenim plens tots els nostres amarraments, i la part que explota Ports també està tota plena i amb llista d’espera. Per tant, no hi haurà més amarraments. Açò sí, a l’anterior mandat, quan jo era vicepresident, vam presentar un projecte a Ports de les Illes Balears per habilitar a Cala en Busquets una marina seca per a 80 embarcacions de fins a 8 metres d’eslora. El dia que aquest projecte surti endavant, s’haurà de fer un concurs públic, i potser ve una empresa de fora i haurem de batallar. Però aquest projecte està presentat, i és l’única manera de créixer en aquest port.
El projecte segueix viu?
Jo tenc esperances de que surti endavant. Quan hi ha canvi polític, tot pot variar: pot quedar en l’oblit, o pot avançar. Ens interessa que el Club Nàutic segueixi explotant Cala en Busquets, perquè no tenim afany de lucre i gràcies a açò podem oferir als usuaris millors preus. Per fer realitat aquest projecte es necessita una part de terreny municipal i entenem que l’Ajuntament hauria de ser sensible a la feina i la filosofia del Nàutic, entitat sense ànim de lucre i amb molta vinculació amb Ciutadella.
Com se sent una entitat com el Club Nàutic en un món com el dels amarraments, on cada dia hi ha més empreses gestionant instal·lacions obtenint grans beneficis, pagant grans canons a les administracions i demanant tarifes elevadíssimes als usuaris?
Els clubs s’ho passen malament. Eivissa, el Club Nàutic de Palma, el Marítim de Maó… són casos que coneixem. Els Clubs han d’estar recolzats pel Govern balear.
I s’hi senten?
Jo puc dir que en el temps que jo duc aquí, sí, perquè ens han posat facilitats per allò que hem demanat. El projecte de reforma de l’edifici, per exemple, va començar com una idea el juliol de l’any passat, i ja el tenim en marxa. Açò era complicadíssim, i ha estat possible per la col·laboració de tots.
Aquest any han estrenat també logotip, un disseny que ha generat polèmica…
La comissió que organitza el centenari del club va proposar a la junta directiva la renovació del logotip, i la idea ens va agradar. Vam contractar a Ivan Khanet, amb la única indicació de que el logotip havia d’incloure un banderí. Ens va fer diferents propostes, totes molt elaborades, i va desenvolupar la idea actual, que la junta directiva va veure molt bé. Quan es va fer públic, alguns socis van criticar la proposta, que per cert ha estat premiada internacionalment amb tres medalles. A poc a poc la crítica s’ha desinflat, a mesura que s’ha vist la qualitat de la proposta i també quan hem explicat que no és la primera vegada que es renova el logotip, sinó que s’ha fet anteriorment cinc vegades a la història abans que noltros. A més, ja vaig dir que el dia que s’hagi de registrar formalment el logotip, es registrarà el que els socis vulguin. La gran majoria de dubtes es van esvair també quan els socis han vist que entitats com federacions o centres de tecnificació també van en la línia de logotips moderns com el nostre.
Es va parlar d’una consulta amb els socis…
El dia que es decideixi es farà una enquesta als quasi 800 socis, i es registrarà el logotip que els socis triin. Aquesta consulta es farà, tot i que encara no sabem quan. Només un detall, però: avui dia som l’únic club nàutic d’espanya amb un logotip premiat internacionalment.
Superada llavors aquesta polèmica, podem dir que el Club està unit?
Quan es va fer la gal·la d’aniversari, per exemple, els socis que havien estat crítics van ser els primers que van venir a cercar les entrades, i crec que avui dia ja no queda gairebé res d’aquesta història. És una polèmica acabada des del mes de juny, i la gent està encantada amb allò que s’ha fet amb l’edifici i amb el Club.
Quins són els reptes de futur del Nàutic?
Tenc moltes idees, la veritat. La primera és instal·lar plaques fotovoltaiques al terrat de l’edifici per poder generar energia pròpia. També em fa molta il·lusió poder fer un gimnàs per als nostres esportistes. I vull que la possible marina seca de Cala en Busquets sigui gestionada pel Nàutic el dia que surti a concurs. També hi ha un projecte ja pensat, però que s’ha retardat, d’instal·lar un petit mercat i una tintoreria per als vaixells que ho necessitin.
El Club pot assumir econòmicament tots aquests projectes, afegint també la reforma de l’edifici?
La reforma finalment ha costat uns 650.000 euros, amb els canvis obligats que hem hagut de fer per reforçar les bigues. Ho podem assumir perquè tenim els ingressos dels amarraments de base, de trànsit i la benzinera. Els mesos de juny, juliol i agost, els amarraments de trànsit estan plens, i la benzinera també funciona bé, tot i ser la més barata de tota l’illa perquè volem uns preus raonables.
“La polèmica pel nou logotip està acabada des del mes de juny, i la gent està encantada amb allò que s’ha fet amb l’edifici i amb el Club”
Com va la temporada dels amarraments de trànsit?
Estem plens des del 15 de juny, i seguirà ple tot l’estiu. Som com un hotelet que té 40 habitacions i estan plenes sempre. I gràcies a açò podem fer les actuacions que feim, mantenint les quotes dels socis. Per exemple, un soci del Nàutic paga 100 euros a l’any, i un jubilat en paga 60. A altres bandes, només per fer-te soci ja et demanen 2.500 euros, més després les quotes periòdiques. Hi ha llocs que fins i tot demanen 20.000 euros per ser socis.
Aquí és on es demostra la vessant social del Club…
Som un club amb veritable vocació social, i per açò tenim tants socis i comparativament poques barques. Tenim 780 socis perquè som accessibles, i a més els facilitam coses.
I per què una persona que no té amarrament es fa soci?
El pare o mare del fill que ve a fer activitats esportives al Club ha de ser soci, per exemple. Però és que els socis poden emprar les instal·lacions quan vulguin. Per exemple, recentment un soci ha volgut presentar un llibre aquí i ho ha fet sense problemes. I és que han de tenir avantatges. Ara, per exemple, obrirem prest una terrassa nova d’ús exclusiu per als socis a la banda de ponent de l’edifici. Són detalls que importen però et fan sentir cuidat.
