Eduard Riudavets / Ciutadella – Fa uns dies, tot just en acabar de llegir el llibre, vaig penjar un comentari a les xarxes. Textualment, deia:
“En aquesta època dura en què les administracions públiques, en mans de la dreta inculta o malentranyada, s’afanyen en fer mal a la nostra llengua, és encoratjador llegir un llibre com aquest. Dos grans homes, potser allunyats en moltes coses, còmplices en una gran tasca.”
Naturalment, em reafirm en aquestes paraules, però he volgut esmentar-les al principi de l’escrit perquè la trista actualitat no em destorbi la ressenya.
Còmplices per la llengua. Cartes 1948-1979 recull la interessant correspondència entre Josep Pla i Francesc de Borja Moll, a més d’altres textos en què tots dos fan pública la seva mútua admiració, i, així mateix, també hi descobrim les cartes creuades amb l’alcalde de Barcelona, Josep M. de Porcioles, que culminaren amb la consecució de finançament per refer els dos primers volums del diccionari Alcover-Moll.
A càrrec de Josefina Salord, aquest excel·lent llibre ve a omplir, almenys en el meu cas, un buit. Desconeixia absolutament el contingut d’aquesta correspondència i, fins que no se’m comentà que s’estava preparant l’edició, fins i tot la seva existència. De fet, només havia llegit l’homenot que Pla dedicà a Borja Moll, per cert, també inclòs en el recull.
Abans d’entrar en més detalls, vull deixar-vos clar que és una lectura apassionant. No penseu que només us trobareu un àrid compendi d’erudició lingüística. Ans al contrari, les cartes ens dibuixen dos éssers vitals, compromesos amb la seva obra, ben cert, però alhora amatents als petits detalls propis d’una amistat cordial. “Feu bondat, no fumeu. Cuide-vos!”.
Si més no, l’enorme tasca de completar el diccionari, a què Borja Moll dedicà la vida, és ben present a la correspondència. Així podem veure que Pla li dona un suport incondicional que va des de l’aportació de mots (aixuartat…) a gestions per aconseguir suport econòmic. I entremig una fascinant desfilada de fets, situacions, obres i persones que ens retraten acuradament tota una època. Des de Josep Allès, fundador del setmanari on public aquestes ressenyes, a Antoni Amorós, que fou professor meu a l’Institut de Maó, de Sanchis Guarner al pare Ginard, de Joan Fuster a Josep Maria Llompart… I, alhora, podem llegir articles de Pla a Destino, veiem néixer la Biblioteca Raixa i se’ns parla de la col·lecció Els Treballs i els Dies…
En definitiva, aquest llibre ens permet immergir-nos, del tot, en un període de la nostra història en el que l’intent d’anihilació de la nostra llengua no reeixí gràcies a persones com Moll i Pla que, lluitant contra tota mena d’entrebancs i dificultats, conservaren encesa la flama.
Estic convençut que, per sort, aquest llibre tindrà lectors, més erudits del que mai ho podré ser jo, que us podran aportar reflexions més profundes i de més gran abast. Per la meva part em limit a fer-vos saber quant de molt he gaudit amb Còmplices per la llengua. Un plaer incrementat, sense cap mena de dubte, pel magistral pròleg de Josefina Salord i per les clarificadores notes que ha inclòs a peu de pàgina.
Permeteu-me, llavors, que us traslladi un paràgraf del pròleg, per a mi absolutament definitori:
“El compromís de Josep Pla amb Moll i el seu diccionari és el compromís mateix amb la llengua, identificada amb el país -que Josep Pla fa sinònim d’”àrea lingüística”-, els dos eixos que expliquen el conjunt de la seva obra des d’una catalanitat que, com ha dit Xavier Pla, es fonamenta bàsicament en una adhesió irrenunciable: la “incondicional i militant adhesió a l’idioma” del que parlava Joan Fuster…”
Poc més hi puc afegir, només recomanar-vos de tot cor aquest llibre, i recordar-vos que la nostra llengua encara té necessitat de “col·laboradors que tenen poca son”.
