Marta Seguí – Una infecció d’orina és la invasió de certs bacteris a nivell de la bufeta. El 53% de les dones tindran una infecció d’orina al llarg de la seva vida i això està influenciat per les diferències anatòmiques: la uretra femenina és més curta que la masculina.
Els símptomes que provoca la infecció d’orina és sensació de cremor o dolor quan s’orina, urgència miccional i desconfort per damunt del pubis.
A vegades aquestes infeccions es tornen recurrents. Hi ha dones que arriben a tenir 2 infeccions cada mes. Això provoca molta irritació i que el desconfort en la zona es quedi, malgrat que l’anàlisis d’orina surti negatiu.
El tractament habitual davant una infecció d’orina és antibiòtic. El conflicte d’aquest tractament és l’efecte sobre totes les mucoses del cos, sobretot quan les infeccions són recurrents. A vegades també es recomana algun producte amb nabius perquè ajudi a netejar les vies urinàries.
La sensibilització central
Per començar m’agradaria apuntar que el dolor és una experiència mental. Sé que aquesta afirmació pot semblar que els dolors són imaginats, però al que em refereixo és a què el dolor és una sensació que sentim en el cervell. El dolor és un recurs d’alarma que té el cervell per expressar que hi ha una lesió o una amenaça en alguna part del cos. Per tant, el dolor té una funció evolutiva important.
El problema sorgeix quan aquest dolor és desproporcionat o quan el factor que el provocava ja no existeix. I d’això vull xerrar avui: un dolor persistent quan ja no existeix el factor d’amenaça, és a dir, la infecció d’orina.
Davant un dolor, el cos reacciona augmentant la tensió per intentar protegir-se. En el cas d’una infecció d’orina, l’augment de tensió es veurà en els músculs del sòl pèlvic, però també es veurà en els lligaments i fàscies que aguanten els òrgans. L’objectiu d’aquesta tensió és evitar el moviment davant una zona inflamada.
El tractament
El tractament sembla senzill: alliberar la tensió, però no sempre és així quan apareix la por. Quan una infecció d’orina es torna molt recurrent, la dona comença a transformar la seva vida per evitar-les. Per exemple, evita banyar-se a piscines o tenir relacions sexuals, canvia la seva rutina d’higiene, incorpora molts suplements que li han dit que anaven bé, etc. La por a la infecció d’orina ocupa un espai massa important.
Això es coneix com a sensibilització central. Hi ha molta evidència sobre la sensibilització central en el dolor, però també pot succeir altres situacions com per exemple en infeccions d’orina recurrents.
A la consulta poden arribar pacients amb un dolor suprapúbic constant després d’haver passat moltes infeccions d’orina. El tractament se centrarà a relaxar la tensió muscular del sòl pèlvic, facilitar la mobilitat visceral, alliberar les cúpules vaginals, mobilitzar la pelvis, entre altres. Però, també serà necessari donar recursos per la sensibilització central.
Alguns exemples d’aquests recursos són:
– Informar a la gent de l’entorn que no et pregunti constantment si tens mal o infecció.
– Recuperar tot allò que s’ha deixat de fer per por a la infecció.
– Incorporar el moviment com a gestió del dolor.
– Pactar un “castic” (fer alguna cosa que no t’agrada fer o repetir una acció diverses vegades sense que sigui necessari) quan aparegui un pensament relacionat amb la infecció d’orina.
Conclusions
La sensibilització central no té a veure en una lesió física, malgrat que la seva expressió sigui física. La sensibilització central té a veure en un excés d’estimulació cerebral.
Si no es treballa aquesta hiperestimulació, el dolor no marxarà.
