Miriam Triay / Ciutadella – Josefina Salord Ripoll (Ciutadella, 1955) és una reconeguda filòloga, que ha estat catedràtica de secundària, coordinadora científica de l’IME i membre del Consell Social de la Universitat de les Illes Balears. Amb una clara dedicació i admiració per la cultura menorquina, ha publicat i participat en diversos escrits, estudis i edicions sobre autors il·lustrats i contemporanis.
Ara, i seguint amb aquesta important tasca, juntament amb l’editorial Destino, ha publicat ‘Còmplices per la llengua’. Un llibre que presenta les cartes que s’enviaren Francesc de Borja Moll i Josep Pla, entre el 1948-1979. Una correspondència clau per entendre el rumb que seguí la nostra llengua durant aquests anys.
LA PRIMAVERA DE LA LLENGUA
Tot començà la primavera del 1948. Pronosticant ja el renaixement de dues trajectòries professionals clau, tant per entendre l’evolució de la llengua catalana, com per aquesta mateixa.
En paraules de Fina Salord: “El moment era especialment tens per ambdós, una mena de match point [punt decisiu] en què s’hi jugaven, en circumstàncies ben adverses, el punt en joc de la seva voluntat de represa real dels projectes tallats el 1939: el d’escriptor amb un públic lector català, en el cas de Josep Pla, i el de lexicògraf a la recerca de la continuïtat del Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), en el de Francesc B. Moll”.
L’amistat entre aquestes dues figures fonamentals, llavors, va néixer una primavera, i gràcies a ella, el rumb que ha seguit la història de la cultura i llengua catalanes ha sigut un, i no un altre. Estem en un context clau, a més, per entendre aquest ‘match point’ de què parla Salord, i és que la censura i prohibició estan a l’ordre del dia del franquisme.
Així, el camí que acaben seguint ambdós és de continuïtat. Per una banda, Francesc de B. Moll decideix reprendre la publicació del DCVB. I Josep Pla torna a fer la seva obra literària només en llengua catalana. Ambdós s’animen mútuament, en aquest sentit. Però s’ha de destacar, especialment, el fet que Pla va ser un gran admirador i animador de la feina de Moll.
“Va ser Josep Pla qui va sortir impactat de la trobada [la primera vegada que es veien Pla i Moll], a la vista de la calaixera amb les fitxes [del DCVB] en què, des del 1943, treballaven conjuntament el filòleg valencià represaliat Maunel Sanchis Guarner i el mateix Moll, sense entreveure, però, cap horitzó de publicació. I l’impacte es va resoldre amb la màxima complicitat: la de contribuir, en la mesura dels mitjans periodístics amb què comptava, a empènyer i a difondre els que acabarien essent els deu volums del diccionari”.
DOS CORRESPONSALS CÒMPLICES
Quaranta-sis són les cartes que es van enviar. I encara que la gran majoria d’aquestes estiguessin escrites per Moll, com bé assenyala Salord a l’obra, açò no vol dir que la implicació de Pla fos menor. Josep Pla li dedicava a Moll molts articles dels que publicava a la revista Destino, com a articulista. Entre aquests, i el més destacat, ‘Francisco de Borja Moll’. Articles que, a més, i igual que les cartes, estan recollits i transcrits a l’obra de Salord.
“…la dinàmica d’aquesta correspondència, en què Josep Pla es fa especialment present com a articulista, d’acord sobretot amb el paper atorgat de valedor del Diccionari, però també de persona profundament interessada per la vida cultural, en el sentit més ampli, de Mallorca i de totes les Illes. Des d’aquesta perspectiva, podríem fins i tot afirmar que el motor de la correspondència és Josep Pla, encara que el nombre de cartes sigui molt inferior i que Francesc de B. Moll en sigui el mantenidor”.
A més d’aquesta correspondència i dels articles publicats, la seva relació també es manté a través dels diferents viatges que fa Pla a Mallorca. On es veuen, i intercanvien experiències i opinions. Sobretot sobre com va la publicació del Diccionari de Moll, preocupació latent per a Pla. A més, i en aquest sentit, presentàven una idea en comú, que Pla destacava molt: la defensa d’una llengua viva i planera. “[Moll] és un home que ha saltat dels hàbits del barroc -encara avui tan imperants- a l’expressió clara, planera i mai improvisada i frívola, amb una facilitat extremadament viva”.
Es tracta d’un Diccionari que té vida pròpia, i gràcies al qual la llengua catalana es pot mantenir viva i en constant canvi i moviment.
EL IRIS COM A CÒMPLICE
(De Moll a Pla)
26-10-61
Estimat amic Pla:
Us envio les notes que em demanàreu sobre els meus antecedents familiars i els meus anys de formació. Si necessiteu altres dades, digau-m’ho, i si en les que us envio hi ha cosa sobrera, feu-ne cas omís.
M’agradarà saber com us ha anat per Menorca. Vaig escriure a en Josep Al·lès anunciant-li el vostre viatge. Hi heu tingut contacte? No és home de lletres, però coneix molta gent i té influència….
[Nota peu de pàgina]: Josep Al·lès i Quintana (Ciutadella 1904-1985), impressor i polític. Amic d’infantesa de Francesc de B. Moll i batlle de Ciutadella (1951-1959), comprà el 1943 la capçalera del diari catòlic El Iris (1913-1936) per fer-ne un setmanari, que informà puntualment de les activitats i les actuacions de Francesc de B. Moll i de la vinguda de Josep Pla a Menorca el 1961. Així, el 28 d’octubre d’aquest any publicà l’article ‘El gran escitor catalán D. José Pla, en Ciudadela’ i el 16 de desembre reproduí l’article de Josep Pla de El Correo Catalán ‘El Diccionari de Moll està terminado’, tot incorporant-hi un requadre en què es proposava un homenatge a Francesc de B. Moll de la seva ciutat natal.
No sé si cal afegir gaire més a aquestes paraules, tant de Moll com de Salord, que són clars testimonis del paper que va jugar El Iris com a mitjà de comunicació, i del propietari des del 1943, Josep Al·lès, que, sent amic d’infància de Moll, surt en una de les cartes entre ambdós, com a menorquí recomanat perquè Pla pugui tenir un viatge més profitós.
És més, tanta era la importància que van tenir tant Pla com Moll per al setmanari, que són protagonistes de diversos articles, tant quan Pla visita el municipi de ponent, com quan Moll finalitza el Diccionari.
Queda clara, llavors, la importància de la relació entre aquests dos intel·lectuals i defensors de la nostra llengua, en l’evolució i salvació d’aquesta mateixa. Una rellevància recollida en el nou llibre publicat per Fina Salord, que ha tingut un gran impacte en els lectors que desconeixien part del que s’explica. Una feina clau, la de Salord, que, amb molta cura, ha volgut abocar i adjuntar diferent informació tractada i estudiada, per tal de destacar el paper clau i conjunt de Pla i Moll.
