Hieronimus Cardano va ser un matemàtic, filòsof i metge que volia passar a la posteritat. A pesar de la seua obra, no és massa conegut. El 1494 Luca Pacioli a la seua obra Summa Aritmètica declarava que la solució de les equacions cúbiques era impossible. El 1545 Girolamo Cardano (1501-1576) publicava l’obra Artis Magna on donava la solució general de les equacions cúbiques i a més descobria els nombres imaginaris en el camí cap a les solucions.
Sense entrar en massa complicacions el descobriment és interessant.
Ja era coneguda la solució de les equacions de segon grau encara que les solucions generalment no admitien solucions negatives ja que les solucions es fonamentaven en geometria que no podia imaginar longitud negatives de les figures.
Cap al segle XI Omar Kayyham ja havia estudiat 19 tipus d’equacions cúbiques no completes amb coeficients positius. Scipio del Ferro (ca. 1465-1526) havia trobat la solució d’una equació cúbica incompleta (sense terme quadrat) que no volia donar a coneixer però abans de morir la va dir al seu deixeble Antonio Fiore. Niccolo Fontana, anomenat Tartaglia, el «tartamut» va tenir notícies de que existia aquesta solució i pel seu compte la va resoldre també. 
El 1535 va tenir lloc una competició entre Antonio Fiore i Tartaglia en que es proposaven mútuament 30 problemes per resoldre en 40 dies. Tartaglia va resoldre els 30 problemes en dues hores, en canvi Fiore no en va poder resoldre cap (les equacions proposades per Tartaglia tenien nombres negatius que Fiore no sabia resoldre). Quan Cardano va sebre de la competició va demanar a Tartaglia els mètodes que havia trobat. Tartaglia no els volia donar a conèixer en previsió d’altres competicions. Després de molt insistir Tartaglia els va donar a Cardano amb la promesa de que no els publicaria.
Seguint les investigacions a Bolonia el 1543 Cardano va poder revisar papers antics de Del Ferro on va trobar també les solucions que havia conegut per Tartaglia. Així va trobar que ja podia publicar els mètodes de Del Ferro sense rompre la promesa feta a Tartaglia. A pesar d’açò va tenir enfrontament amb Tartaglia que el va acusar de plagi. 
Preparant la seua obra Artis Magna va trobar equacions on havia de considerar àrees negatives (nombres imaginaris) per arribar a solucions reals. A més va trobar la solució de l’equació cúbica completa. Reduïnt qualsevol equació cúbica a una equació sense el terme quadrat del qual ara coneixia la solució.
També va incloure la solució de Lodovico Ferrari de les equacions quàrtiques (x4). Els nombres imaginaris ha resultat finalment necessaris per la funció d’ona de Schrödinger i per estudis del corrent altern.. (no son tan imaginaris). Cardano va publica altres obres, com una que tenia horòscops, entre altres, de Jesucrist i el seu mateix (que es mostra a la figura) El 1570 va ser acusat d’heretge per fer l’horòscop de Jesucrist.
A l’obra «Liber de Ludo Aleae» va presentar els primers càlculs de probabilitats.
També va fer una autobiografia «De propria vita».
Segons algunes versions va predir el dia de la seua mort (21 de setembre de 1576, als 74 anys) i el va encertar. Segons alguns historiadors havia deixat de menjar uns dies abans.
