Mai no ha plogut que hagi anat bé a tothom Bep Portella Coll

Josep Portella / Ciutadella – Com un rellotge, els darrers dies d’agost ens han duit la tempesta que antigament clausurava l’estiu de platja i festa. Va ser diumenge. Com ja sol succeir, la tempesta va dur desfeta i disgusts. Les fotografies de les platges l’endemà, dels danys a béns diversos, o l’estampa trista dels cavallers de Sant Lluís, xops fins ses polaines, eren prou expressives. Sense deixar de pensar en aquelles persones que han patit el retrò del temps, he de dir que cada any, aquesta pluja generosa de finals d’estiu em tranquil·litza. No ho dic només pels aqüífers sobreexplotats, ho dic sobretot per fer-nos enfora de l’amenaça que cada estiu és present: el foc. Amb les pluges, les marines s’amaren, els boscos es refresquen, la brossa seca guanya humitat, de manera que el foc ho té més mal de fer prendre. Si ens fixem amb la marina i els boscos, està clar que estam en perill. Fa uns anys, quan el món era un altre, els boscos es menaven nets, s’esporgaven els arbres, es treien els vells. Avui no hi ha diners que puguin pagar aquesta feina, i, a més, els boscos, amb l’abandó de les terres de conreu, s’escampen i creixen. Vull pensar que ajuden molt a salvar Menorca del foc els serveis de vigilància, prevenció i lluita contra els incendis, vull pensar que també ajuda el comportament de la gent en els espais de risc, però tots sabem que un foc accidental és molt bo de fer. Per tant, els estius sempre tenc aquests pensaments en el cap. El darrer gran foc que vam patir va ser el 1995. Record que feia poc que era diputat i que vam pujar dalt el Toro amb Cristòfol Soler, que era president de la Comunitat Autònoma, del PP, però massa centrista, massa dialogant, massa nacionalista… per aquell partit que feia uns dies havia vist com n’Aznar havia sacrificat Gabriel Cañellas. Record el foc damunt sa Roca, feia feredat, feia mal de cor, feia por. Quan els estius, les televisions ens mostren aquests grans incendis que esquitxen de destrucció tota la península, tot el món ric, sent el mateix pes. Només les pluges de finals d’agost m’alleugereixen aquest alè feixuc i em fan dir: un altre any salvat. La natura és el nostre bé més valuós, la vida a Menorca depèn en gran part de la seva salut. Però el foc no és l’únic perill que ens amenaça.