Joan Pons / Barcelona – Maonesos, gent de la mar de Menorca; sobretot de la banda de Llevant: com és que no vau auxiliar Mercedes Milà quan diumenge dia tretze d’agost es va quedar sense benzina i va estar a punt de naufragar amb la sola companyia de la seva neboda i el seu ca Scott? Que no sabeu qui és Mercedes Milà? Que no coneixeu els programes d’entreteniment que ha presentat a les televisions espanyoles? Desconeixeu de quina família prové? Filla del segon comte de Montseny, néta del segon comte de Montseny i besnéta de l’alcalde de Barcelona Josep Maria Milà i Pi. No sou conscients del seu poder? Amb un buf mediàtic pot esborrar de la història popular el prestigi dels mariners maonesos que han solcat el port, que n’han partit per fer el cors britànic, tot atacant fins i tot naus espanyoles; que han fet el viatge rodó una i altra vegada com qui va a la platja; que han creuat la Mediterrània -llagostes a les illes italianes, blat i d’altres cereals a Odessa- i han tornat amb les bodegues inflades; que han anat a Algèria per fer-hi contraban; que han competit en el programa olímpic o que s’han arribat a Amèrica duent cacau, tabac o, fins i tot, esclaus. Tota aquesta fama merescuda a fer punyetes per no haver auxiliat Mercedes Milà a la bocana del port de Maó quan les normes de la mar ho deixen ben clar i és un deure sagrat fer-ho. El motiu del naufragi, del quasi naufragi? Haver sortit a navegar sense abans posar benzina –metzina, n’acabam dient els menorquins confonent el verí amb el carburant tot avançant el rumb petroquímic que el món acabaria agafant- a la seva embarcació. L’excusa per no haver-ne posat? Que la benzinera del port de Maó estava tancada per ser diumenge. Una insinuació injusta que apunta que els menorquins som vessuts i beats? No hauria estat una bona solució agafar una garrafa, anar amb el cotxe -amb la llanxa, no, per l’amor de Déu!- fins a les benzineres del polígon industrial i omplir-la de combustible? Si ho hagués fet els mariners i pescadors maonesos s’haurien estalviat l’insult que els hi ha amollat i que m’ha semblat injust per la seva gratuïtat: cazurros. Ep. Quina és la traducció de cazurro? Destraler, beneit, sorrut, dendelet? Quin és el seu significat? Segons el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola -poca broma- significa “malicioso, reservado y de pocas palabras”. O també “tosco, basto, zafio”. O, un tercer, “torpe, lento en comprender”. Són així, els mariners, els pescadors, els navegants del port de Maó? Jo diria que no, però jo som menorquí de terra seca -vermella, açò sí- i la meva opinió no és rellevant. Ara, si ho demanés al meu cosí Tòfol Mus o al meu amic Joan J. Gomila tal vegada no hi estarien d’acord. Vist des de defora jo tampoc hi estic. Em sembla de cazurro, en aquest cas de cazurra, sortir a navegar sense comprovar abans si hi ha benzina al dipòsit. El prestigi dels mariners, pescadors i navegants s’ha vist exposat a les xarxes -l’incident ha estat tendència a Espanya- i als mitjans de comunicació, però són molts segles de perícia naval demostrada, amb moltes víctimes mortals enterrades a l’aigua, perquè aquest insult els hi faci osca.
Com que aquest espai té el punt de partida en les paraules, quin seria el sinònim de cazurro? No sé quin és el vostre parer, però jo m’he decantat per sorrut.
SORRUT. Sembla venir del basc surru, ‘avar’, però amb el significat d’esquerp, massa seriós; eixut i poc tractable; castellà ceñudo, cazurro.
En vasco: zuhur; xuhur