Llorenç Allès / Ciutadella – A vegades, els comerços de poble són més coneguts pels noms populars que no per la denominació oficial que trien els seus impulsors o propietaris. És el cas d’Electricidad Marquès, un dels establiments històrics de Ciutadella, que és conegut a la ciutat per Cal Marquesito, i que enguany compleix 75 anys de vida, convertint-se així en el comerç del sector elèctric més antic del municipi.
El fundador de l’empresa fou Toni Marquès Sastre. De jove, va muntar una petita botiga al carrer Carnisseria, a l’entrada de la casa de sa mare. Era tot just un raconet petit, on hi tenia portalàmpares, algunes bombetes, tus, fils de roba trenats i aïlladors de pedra. Des d’allà, el negoci va anar creixent, va passar per un local a la Contramurada al costat del restaurant Cas Quinto (davant del Molí) i finalment es van traslladar a la Contramurada (Avinguda Jaume I El Conqueridor cantonada amb el carrer dels Gelosos), en ple centre de Ciutadella, des de fa cinquanta anys. Des d’allà ha vist com canviaven els temps, els clients i els productes, i s’ha consolidat com una “botiga de poble”, com la defineix el seu actual propietari, Joan Marquès Marquès, fill den Toni i de na Catalina Marquès Mercadal qui, als seus 86 anys, encara davalla pràcticament a diari a la botiga i, si fa falta, despatxa algun client.
Marquès recorda avui alguns dels principals canvis del negoci. Com el moment en què van començar a vendre neveres de gel, uns aparells que s’alimentaven amb el gel que es venia a Can Balada, al Camí de Maó, i que van permetre guardar aliments en fresc. O quan son pare havia d’anar als llocs quan es quedaven sense electricitat per a que poguessin munyir. També destaca la venda de rentadores de turbina, o els televisors Lavis en blanc i negre, “que ens duien molta feina, ja que havíem d’anar darrera de molts d’ells perquè havíem de canviar el sistema d’antenes!”. I així a poc a poc han anat incorporant les novetats del mercat, i veient passar clients de tot tipus.
I sempre, expliquen, des de la personalitat i l’autonomia. Tot i que han tingut oportunitats i cants de sirena per sumar-se a alguna gran cadena de distribució d’electrodomèstics, “el meu pare va voler que fóssim independents, per a tenir marge per decidir allò que volíem fer. Estic segur que si ens haguéssim sumat a alguna d’aquestes distribuïdores, haguéssim perdut per exemple molta gent de poble a qui deixam pagar a terminis i podem fixar noltros les condicions”, diu.
El moment actual
Cal Marquesito ha passat per moments molt bons. Catalina Marquès recorda que “hem fet molta feina, i hi havia èpoques en què érem la botiga que més venia de Ciutadella. De fet, recordo que després dels Reis, ens quedàvem sense gènere”. En alguns moments, explica Joan Marquès, es van plantejar obrir alguna botiga més a la ciutat, però finalment no ho van fer. I a dia d’avui, ho agraeix.
El negoci es manté en l’essència d’un comerç de poble, proper, que ven coses que no es poden trobar a altres establiments. Perns, petits elements d’electricitat… fins i tot bombetes de 125v. La clientela, expliquen, és sobretot gent major, que els coneix de tota la vida i confien en ells. També gent que demana reparacions, una pràctica que està a la baixa però que mantenen a Cal Marquesito. Ara bé, no amaguen que tenen problemes per arribar al client més jove. I és que, diuen, és molta la gent que s’ha decantat per la compra per internet. Tant és així, expliquen, que a vegades els reclamen a ells per a què els vagin a instal·lar llums o electrodomèstics que han comprat per Amazon o altres plataformes. “En aquests casos, els diem que sí, però després que instal·lem els que venem noltros”, comenta en Joan.
I és que aquest comerciant veterà, de 62 anys, adverteix dels riscos d’aquesta situació actual. “Avui dia, un client avui que té una avaria encara té la sort de que ho pot tenir aclarit en unes hores perquè existeixen botigues de poble com la nostra i magatzems que ens venen material aquí mateix. Ara, si ens deixen sense marge, arribarà un dia que aquests clients, quan vulguin una reparació o un servei específic, ens trobaran a faltar perquè llavors hauran d’esperar dies i dies per a trobar algú que els solucioni una simple avaria”. Joan Marquès pronostica que “botigues de poble com aquesta veuràs les que hi ha, però no en veuràs de noves, perquè costa molt dur-les dalt. Anys enrere podies fer 14 hores de feina cada dia però donava gust. Ara, fas moltes hores però simplement per mantenir el negoci, no per avançar. Tenim moltes despeses, impostos, requeriments, i els marges amb què feim feina són molt reduïts perquè tenim la pressió d’internet”.
Els que mantenen la seva fidelitat a establiments de poble, expliquen, són clients de tota la vida, i també visitants d’estiu procedents de Catalunya, Madrid o País Basc. “Vénen cada temporada i estan contents de veure que encara som aquí, i xerram i troben aquí allò que cerquen”, comenta en Joan Marquès. Na Catalina repassa com ha variat el tipus de clients durant aquest anys, resumint que “ha canviat una barbaritat després de 64 anys atenent a compradors”.
L’origen del nom
Qui coneix avui dia aquest establiment com Electricidad Marquès? Pràcticament ningú. En canvi, si a Ciutadella xerres de Cal Marquesito, gairebé tothom sap on és. I ells estan orgullosos d’aquest fet. Fins i tot a Google Maps el comerç surt catalogat amb aquest sobrenom, que té un origen ben simple. El seu fundador, Toni Marquès Sastre, jugava a futbol amb el Minerva i l’Atlètic Ciutadella, i tenia un germà major que també hi jugava, Sebastià Marquès Sastre. Els dos, per tant, compartien equip, i a l’hora de fer la crònica esportiva dels partits, el periodista encarregat cercava alguna manera per a diferenciar-los. Així, un dia va xerrar amb els dos germans i li va dir al petit, en Toni, que també era més baixet que el seu germà, si podia anomenar-lo Marquesito. I aquest nom li va quedar per sempre, a ell i també al seu negoci. I fins i tot el nét del fundador, que també ha jugat a futbol, era conegut com a Marquesito quan practicava aquest esport. “Ens agrada mantenir aquest nom”, sentencien els actuals propietaris.
El futur
Amb la situació actual, i amb la descripció del panorama que fan els actuals propietaris, és inevitable qüestionar-se quin és el futur que espera a una botiga com aquesta. I la resposta no és clara. “Avui en dia anem fent, i si al final de l’any ho hem pagat tot i no devem res a ningú, ja hem fet bo”, explica Joan Marquès. Així i tot, compten amb un gran avantatge, i és la ubicació del local, totalment cèntric i fent cantonada. Na Catalina és ben sincera quan explica que “si la botiga se tanca, l’enyoraré”. Ella viu dalt del comerç, i pràcticament no hi ha dia que no davalli a fer una estona al local, a ajudar el seu fill i passar una estona. Ella creu que potser el negoci com és ara desapareixerà algun dia, però pensa que el local quedarà a la família, segurament per a que la seva altra filla traslladi el seu actual negoci d’estètica.
De moment, la botiga es manté inalterable al pas del temps. La seva estètica així ho fa veure, i alguns dels elements que s’hi venen també. Na Catalina creu que “necessitam una reforma, però a aquestes alçades crec que no la faré”. Cal Marquesito és part de la història del comerç a Ciutadella i, també, part de la història més recent del municipi. Ha vist com la ciutadania passava de les neveres de gel als electrodomèstics actuals, plens de botonets i nombres. Com passava de rentar la roba amb una turbina a les màquines actuals, que et permeten eixugar la bugada i mil-i-una opcions més. I ha vist també com la societat canviava els seus hàbits de compra, i com s’entregava a les mans d’un comerç per internet que té avantatges, però que amaga els riscos evidents de fer desaparèixer establiments emblemàtics i, amb ells, la personalitat d’un poble i els serveis de proximitat que sempre hi són quan els necessites i que no entenen d’intel·ligències artificials ni de multinacionals.
Can Marquesito de tota sa vida. ¿Que és açò de “Cal”?