Jaume Sastre / Ciutadella – La rivalitat suscitada entre les ciutats d’Alexandria (Egipte) i de Pèrgamo en el segle III a JC, alhora de nodrir les seves biblioteques de textos antics, va provocar la prohibició de l’exportació de papirs, per part del faraó Ptolomeo Soter, a la ciutat rival, i de l’aparició del pergamí (obtingut de la pell d’ovella i altres animals) en substitució del fràgil suport egipci.
Durant centúries el pergamí va ser el suport d’escriptura més utilitzat, no sols per la seva textura, sinó també per ser un material molt més resistent i susceptible de poder ser esmenat el text mitjançant una raspadura, a més de la possibilitat de poder aplicar sobre ell segells de cera (vermella, verda o groga) que asseguraven una fidel autentificació de la persona, organisme o institució que l’emanava.
Durant bona part de l’Edat Mitjana la majoria dels llibres, còdex i documents emanats de les Cancelleries reials foren escrits en pergamí, un material car i no assequible per la majoria dels escrivans i notaris , els quals utilitzaven el paper per redactar els contractes de compra – venda, actes matrimonials, contractes de lloguer etc.
Des del segle X, la ciutat musulmana de Xàtiva sembla ser que fou una de les primeres ciutats andaluses on instal.la la primera fàbrica de paper. Un producte que, per la seva fragilitat no va ser acceptat per moltes institucions i menys cancelleries. Però el producte tenia un gran atractiu. El seu baix cost i fàcil obtenció. El paper podia ser fabricat amb pedaços vells i usats, amb palla i càrritx, i no necessitava un instrumental molt sofisticat per la seva producció.
En el segle XIV el paper utilitzat per la Procuració Reials mallorquina era de procedència italiana (de Lucca i de Florència). La consistència del paper italià era degut a que després del procés de fabricació, la làmina rebia una fina capa de solució d’aigua gomada o de midó que li donava una textura brillant. Una textura diferent al paper utilitzat pels notaris i escrivans, redactors de testaments i d’inventaris, documents facilitats a les persones que demanaven aquelles escriptures.
A Menorca la primera notícia que tenim referent al paper és una concessió feta pel rei Alfons III d’Aragó a Pere Roig (8 febrer de 1287) al qual el rei li permetia recollir tots els draps vells existents en els castells musulmans de l’illa (Santa Àgueda, Ciutadella i castell de Maguna) amb els quals el mercader poder procedir a fabricar paper (C. Parpal : Escritos Menorquines II, doc XVI).
La carta reial, dirigida a Ramon Calvet i Bernat de Libià resulta ser molt imprecisa. Dita imprecisió va fer creure a alguns investigadors si a Menorca s’iniciaria una fàbrica de paper amb les vestes abandonades pels musulmans residents en aquells castells. Una pretensió que no pareix fos factible degut a no existir d’una adequada infraestructura. El nostre parer és que tots aquells draps sortiren de Menorca per abastir altres tallers fabrils.
