GOB-Menorca/Maó – Ja fa mesos que podem veure a la premsa menorquina una constant repetició, com una cacofonia, que parla de les dessaladores. Sempre es presenten amb l’argument de donar aigua a la població, però les informacions amaguen alguns aspectes que convé tenir presents.
Dessalinitzar és molt més car
Des que es va entregar l’obra de la dessaladora de Ciutadella, el Govern Balear es va comprometre a pagar la quantitat equivalent a 8.000 € diaris durant 15 anys a l’empresa constructora. Més de 43 milions d’euros. Això ho està pagant la ciutadania encara que quedi difuminat en altres coses.
Uns 10 anys després d’haver-se construït, cada m3 de la dessaladora li costa a l’Ajuntament de Ciutadella 1,1983 €/m3. De moment, s’està usant per abastir un 30 % del municipi.
Tenint en compte que la tarifa actual de consum de l’aigua a Ciutadella, en funció dels trams, oscil·la entre 0,23 i 1,06 €/m3, ja veim que el canvi entre agafar aigua de pou o de dessaladora fa que el preu s’incrementi bastant. Per al consumidor mig, el preu es triplica. Per als que gasten poc, es quintuplica.
Des del GOB creim que les tarifes d’aigua s’han de revisar, però no per pujar-les a tothom, sinó per incrementar-les substancialment a qui consumeix per damunt d’allò que és raonable. L’objectiu ha de ser incentivar un consum responsable i reduir els abusos actuals. Una política econòmica que es fa més complicada quan ja el preu base es multiplica a l’alça als nivells que hem vist.
L’objectiu no és recuperar aqüífers, sinó desbloquejar creixements
L’experiència de Ciutadella demostra que les dessaladores no serveixen per racionalitzar els usos de l’aigua. Quan aquesta instal·lació es va plantejar per al ponent de Menorca, els aqüífers ja estaven malmesos i estava clar que, sense usar tecnologia, no es podia pensar en mantenir o anar recuperant poc a poc les reserves subterrànies.
Però res d’això ha passat. Els missatge que s’ha incorporat a les administracions és que les dessaladores han de servir per desbloquejar més creixements urbanístics damunt l’illa. És a dir, no podrem substituir l’aigua de pou per aigua dessalada, perquè estem planificant que la població, resident i turística, creixi encara molt més, i la dessaladora pràcticament no substitueix, sinó que s’afegeix.
En el creixement previst a l’actual proposta de Pla General de Ciutadella, es preveu que, en temporada d’estiu de 2031 i amb la dessaladora funcionant al 100 %, només bastaria per abastir un 44 %. L’altre 56 % de l’aigua haurà de provenir dels aqüífers.
I és que l’aigua ja és actualment un límit real, però també administratiu, per alguns creixements. Ciutadella, Es Castell o Sant Lluís tenen grans operacions urbanístiques frenades perquè ja no es pot garantir l’abastiment d’aigua potable. No posar límits condueix a sortir del llindar.
Un solar, en el casc urbà o a la costa, val molt més si es pot construir que si no. Actualment, n’hi ha uns quants que tenen informes negatius i estan frenats. Com podem pensar, hi ha fortes pressions. Per això es parla de la urgència de noves dessaladores. No per a millorar la qualitat de l’aigua, sinó per poder continuar amb un creixement suïcida, del qual alguns en treuen molt de profit personal.
Els esforços s’haurien de posar en racionalitzar el consum
Menorca té una part dels aqüífers esgotats i una bona altra part contaminats per excés de nitrats. La perspectiva de la crisi climàtica és de més dificultat per recarregar aqüífers (per pluges massa concentrades) i de major evaporació (per increment de la temperatura).
La llarga experiència europea en la problemàtica de gestionar l’aigua, indica que és erroni abordar aquesta qüestió pretenent incrementar la quantitat d’aigua, com ara amb les dessaladores. Perquè el missatge que rep la societat és que l’aigua deixa de ser un límit i encara s’incrementen més els abusos.
Tal i com diu la Directiva europea de l’Aigua, només podrem avançar si aprenem a racionalitzar la demanda. És a dir, si com a societat moderna, culta i amb capacitat tecnològica, incorporam entre els nostres valors la idea que els recursos tenen un límit.
Veure l’enorme dispendi d’aigua que fan els jardins i les piscines del litoral de Sant Lluís (el 80 % de l’aigua que es consumeix al municipi, correspon als nuclis de costa) o constatar com es mantenen els regadius de blat d’indi a ple sol a Ciutadella, demostra que queda molt per fer en aquest sentit, abans que parlar de noves dessaladores.
La Directiva europea marca un camí que s’està ignorant
La Directiva europea Marc de l’Aigua és de l’any 2000. Han passat idò 23 anys des de la seva promulgació. Però encara roman, en alguns quadres tècnics i polítics, l’antiga idea de continuar gestionant l’aigua pretenent respondre a tota la demanda que es generi.
En un context de canvi climàtic com l’actual, la planificació no es pot basar en els mateixos paràmetres que els usats en dècades passades. S’ha d’apostar per una eficaç gestió de la demanda (especialment en els abusos) i no en les polítiques d’oferta, com ho son les dessaladores, que resulten cares, necessiten un gran consum energètic i generen una salmorra complicada de gestionar sense alterar els valors marins.
La Directiva europea marcava 2015 com el temps màxim per haver tornat a posar els aqüífers en bon estat. Aquí no hem avançat pràcticament gens, perquè no s’actua de manera decidida sobre la demanda. No es desincentiven de manera efectiva els recs de jardins de gespa a ple estiu. No es fa complir la normativa vigent des de fa molts anys per als grans regadius -per això continuen regant a ple sol-.
I, potser encara més preocupant, no es revisen els grans creixements previstos en els planejaments municipals. Si no es fan primer aquests deures, les dessaladores acaben sent una inversió cara i problemàtica, que serveix d’excusa per continuar amb un model de creixement infinit, però no per a millorar la qualitat de vida ni per recuperar el bon estat dels aqüífers.
No podem seguir per aquest camí. Pensar que les dessaladores són la solució de futur per a l’aigua és el mateix que creure que l’obesitat es combat a partir de comprar-se uns calçons d’una talla més gran.
