La presència policial a dintre de les aules no és una novetat, car fa anys que, sigui per educació vial o, més endavant, per conscienciar sobre civisme, cada curs apareix el policia tutor. Tanmateix, l’augment amb el nou equip de policies tutors de Ciutadella, que pot semblar una bona notícia de primeres, manifesta una problemàtica molt greu que va en augment en la nostra societat.
Perquè, des de quan és normal que un pare o una mare es vegi amenaçat per l’actitud d’un fill menor d’edat? En quin moment l’autoritat va passar de mans expertes o, si més no, adultes, a les dels infants? Segur que si ens poséssim a analitzar l’origen del problema, no hi hauria una única resposta.
I com no hi ha una única resposta, tampoc hi pot haver un únic responsable. Sí, el reforç amb un equip complet de policies tutors, que podran atendre durant tots els torns, és una molt bona iniciativa. Però la societat en general no ens hauríem de desentendre perquè ja hi ha un estaló que s’encarrega d’aquesta feina. La coeducació, aquell concepte que a les famílies de les generacions dels nostres avis era tan normal com anar a comprar el pa, s’està perdent. Ja no són els pares, mares, avis i àvies qui eduquen. Els esforços de les escoles també es veuen minvats pel que és el gran i únic educador social -i no només en generacions joves- i creador de patrons de comportament: les pantalles.
La llibertat amb el telèfon mòbil que apunta aquest nou equip de policies tutors és, moltes vegades, la punta de l’iceberg d’un assumpte molt més seriós. Està en les mans de tothom el fet de poder revertir una situació de la qual tots som responsables: l’educació dels adults del futur.
