En un cap de setmana he devorat la novel·la. M’hi he immergit de cap a peus. He gaudit molt tot llegint-la o, millor dit, vivint-la. Les grans narracions es viuen.
La dama de Constantinoble, de Pau Faner, ho vull deixar clar des d’un principi, és una gran novel·la que t’intriga i et desassossega, que et té amb un ai al cor, et sobta i, alhora, et passeja per escenaris a vegades durs, a vegades de meravella…
Però, abans de seguir, cal que us doni a conèixer l’argument…
