Itziar Lecea / Ciutadella – Diverxia és un col·lectiu de persones de Menorca units per les seves ganes de poder viure en una societat que accepti la seva diversitat. Especialment, quan les dades de delictes d’odi cap a les persones LGTBI van pujar durant l’any passat un 70%. La possibilitat de visibilitzar i normalitzar que no tots som iguals els duu a crear espais segurs per tothom que s’hi vulgui sumar. Un d’aquests espais és la celebració de l’Orgull, que els va dur a fer activitats des del 26 de juny fins al 3 de juliol.
LA NECESSITAT DE DIVERXIA
“Diverxia va néixer de manera molt espontània l’any 2018, moment en què es va constatar que hi havia un silenci molt gran al voltant del col·lectiu LGTBI”, assegura Andrés Armengol, el cap visible de Diverxia a Menorca. “No tenien espais on poder-se trobar, pel que la primera acció que va sorgir va ser fer la celebració de l’Orgull l’any 2019, a Maó. L’èxit va ser tal que la demanda es va multiplicar per poder seguir fent activitats. Al cap de pocs mesos es va constituir com a associació, amb moltes ganes i poques perspectives a causa de la pandèmia. Va ser quan jo hi vaig poder entrar.”
Tot i la pandèmia, les ganes i, especialment, la necessitat de compartir un espai segur, va fer que arribin a ser actualment uns 60 socis. N’Andrés comenta que la majoria de persones que formen part de Diverxia són de la banda del llevant de l’illa. “Ens agradaria poder entrar de manera més profunda a la banda de Ciutadella, on crec que els costums són més conservadors i el tema és més difícil de treure.”
Entre les activitats que promou Diverxia s’hi troben col·loquis, trobades, cinefòrum, espais de trobada i reflexió.
“El cinefòrum va ser dels primers espais de trobada per aquest col·lectiu on ens vam adonar que no estàvem sols, que era el primer espai públic on es podien tractar temes que fins llavors havien estat tabú. A poc a poc vam aconseguir que les línies d’Igualtat del Consell s’impliquessin en les necessitats del col·lectiu LGTBI, com amb la creació del Servei d’Acompanyament Integral per a persones LGTBI que funciona des de l’any 2021. Hem aconseguit, a més, que no depengui del govern del Consell de torn, sinó que seguirà funcionant independentment del color polític de la institució insular”, comenta Armengol.
Tanmateix, des de Diverxia veuen que el servei que ofereixen és igual de necessari que les iniciatives públiques. “El que més demanen les famílies és informació sobre tot el que té a veure amb les identitats no normatives, perquè és una realitat que forma part de la diversitat humana. El que ens alegra molt és com arriba gent que ens ho explica amb total naturalitat i acompanyen als seus fills des d’un amor i comprensió. Açò ens demostra que, a poc a poc, les coses van canviant.”
LA LLEI TRANS, EL CANVI PRINCIPAL
El dia 1 de març de 2023 va entrar en vigor la primera Llei Trans, dirigida a assegurar la igualtat real i efectiva entre les persones trans i per garantir els drets LGTBI. Suposa canvis dintre de la societat menorquina?
“Veim canvis especialment entre la gent més jove. Les persones més grans tendeixen a ser més conservadores i a tenir dues cares. Quan arriba l’estiu i tot s’obre, tot està bé. Però a partir de l’1 de novembre, les tradicions s’arrepleguen. Hi ha molts homes de més de 30 anys que duen una doble vida perquè no s’atreveixen a dir que són homosexuals. Hi ha rebuig, encara.”
Les bones notícies són, comenta n’Andrés, que el nivell de visibilitat d’inclusió ha augmentat. N’hi ha prou? “No. Però sí que hi ha hagut un canvi. El que em va fer molt de mal van ser totes les manifestacions homòfobes arran de l’aprovació de la Llei Trans, per la qual es van dir autèntiques barbaritats, que han contribuït a estigmatitzar moltes conductes.”
Aquestes barbaritats, tot i que no es veuen, es viuen també a la nostra illa. “Tenim molta població trans que, per por, ha de sortir de Menorca. Hi ha molts estereotips que s’han de desfer, perquè les realitats trans són múltiples. I és curiós com es posa l’èmfasi en les persones que fan el trànsit per ser dones i, en canvi, els trànsits en un altre sentit sembla que no existeixen. Un bon punt de la Llei Trans és que ja no és requisit per fer un canvi d’identitat ni que t’hormonis ni que t’operis. És una opció, però no un factor d’obligat compliment. Quan veritablement podrem canviar la nostra societat i mirar-la amb uns altres ulls, serà quan entenguem que la realitat no és homogènia, sinó diversa.”
