El Consell de Govern, a proposta de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació, ha aprovat el límit de despesa no financera de les Illes Balears per a l’exercici de 2024. S’ha fixat en 6.365,5 milions d’euros, la qual cosa suposa un augment de 418 milions (un 7,03 % més) amb relació a la xifra aprovada per a l’exercici de 2023. No conté cap canvi en comparació amb el sostre de despesa aprovat en el Consell de Govern del passat 6 d’octubre.
Aquest és el sostre de despesa no financera més alt de la història de les Illes Balears i permetrà desenvolupar les polítiques públiques necessàries, a més de reforçar tant els serveis públics com la renda disponible dels ciutadans de la comunitat autònoma, davant un escenari econòmic d’incertesa. És la passa prèvia a l’elaboració i la posterior tramitació del Projecte de llei de pressuposts generals de les Illes Balears. Pròximament, el conseller d’Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, presentarà el sostre de despesa no financera en el Parlament, després que en el plenari del passat dimarts, 17 d’octubre, no obtingués la majoria parlamentària requerida.
Es preveu que els ingressos no financers per al 2024 ascendeixin fins als 5.859,4 milions d’euros, mentre que els 506,1 milions restants corresponen als ajusts de comptabilitat nacional. La xifra dels ingressos no financers (recursos del sistema de finançament autonòmic, recaptació de taxes i preus públics, aportacions alienes i ingressos dels tributs cedits i propis, a més dels fons europeus) representa un increment del 7,6 % respecte dels ingressos prevists inicialment per a l’any 2023 (+412,8 M€).
La part més important dels ingressos no financers correspon als recursos del sistema de finançament autonòmic, amb una previsió de 3.963,3 milions d’euros (67,6 % dels ingressos), un 18,3% més dels recursos prevists per al 2023.
Respecte dels tributs cedits, atès que les previsions de tancament de l’exercici actual de 2023 dels imposts sobre transmissions patrimonials (ITP) i sobre actes jurídics documentats (AJD) són menys favorables que les projectades ara fa un any, fonamenten unes previsions per al 2024 a la baixa. Igual succeeix amb l’impost sobre successions i donacions, en aquest cas per les noves bonificacions establertes en el Decret llei 4/2023. La resta de tributs cedits es preveu que incrementin la recaptació. Quant als tributs propis (ITS i cànon de sanejament), les previsions són de lleuger increment. En total, entre tributs cedits i propis es preveuen uns ingressos de 1.288,1 milions d’euros, un 9,9 % menys que el 2023.
Pel que fa a les aportacions alienes, el conjunt de transferències corrents i de capital es redueixen en un 11,5 % respecte de les previsions inicials del 2023 (-67,7 milions d’euros) fins a assolir els 523,2 milions. Hi destaquen, d’una banda, els 103,8 milions corresponents al factor d’insularitat (una de les parts del Règim especial de les Illes Balears) i, de l’altra, els 216,7 milions provinents dels fons europeus (REACT+FEDER+FSE). Les Illes Balears rebran pràcticament 100 milions més dels fons europeus l’exercici de 2024 (de 118,5 milions es passaran a 216,7 milions).
D’altra banda, s’hi han d’afegir 342,6 milions d’euros d’ingressos financers, provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) d’exercicis anteriors que encara no s’han executat.
Estabilitat pressupostària
Malgrat la incertesa respecte del marc fiscal aplicable a l’exercici de 2024, la Comunitat Autònoma prendrà com a referència indicativa un dèficit màxim equivalent al 0,0 % del PIB previst i, per tant, un escenari d’equilibri pressupostari.
