Es deia que si el fillet del cel naixia en lluna nova, el nadó seria propens a estar escaldat.
El color blanc o moreno que tindria el recent nat, el predeia la partera per el de les parts genitals.
Els nascuts en Divendres Sant es deia que tenien una creu al paladar o a la llengua, i la seva saliva, anomenada saliva bona, curava les úlceres i les cremades. Aquest do, també el tenien aquells nascuts o batiats el dia de la conversió de Sant Pau. La saliva d’aquests era un antídot per a les picadures d’alacrans, aranyes i altres insectes que es tenien com a verinosos.
Es creia també que seria una gran desgracia per al fillet del cel i la seva família, si el cordó umbilical, al desprendre després del part, era menjat per un ca, o pitjor encara per un moix. Des d’aquell moment el nadó passaria a formar part de les categories de delinqüents i bandejants. Per tal d’evitar aquests mals, el que es feia era cremar, i amb molta cura, el cordó umbilical, just després del part, per tal d’evitar tal desgracies.
