Un estol d’estornells, el primer que veig aquesta primavera d’hivern, travessa el dissabte 14 d’octubre el barranc de Cala en Porter de nord a sud, en direcció a la mar; curiosament el Dia Mundial de les Aus Migratòries. L’estol fa aquella fressa com de paper fi esquinçat per unes mans humanes, d’ales fendint l’aire lleuger, de becs travessant el capvespre humit que ens arriba a la porxada de l’hort de Matadones com si un déu juganer els hagués exhalat de la seva boca. Deuen anar a dormir a la platja, cercant la redossa de les edificacions, dels pins i dels arbres ornamentals de jardí que poblen els penya-segats de la urbanització? És l’odissea contemporània més misteriosa. La migració dels ocells que, per aquesta època, van de nord a sud i que, només els supervivents, acabaran al continent africà. Sense muntanyes altes, sense rius cabalosos, sense llacs d’aigua dolça i estancada, juntament amb la mar, els barrancs són els elements geològics més impressionants de Menorca. Tot comença i acaba amb…
