Et planteges deixar la feina?

Itziar Lecea / Ciutadella – El paradigma laboral està canviant en els darrers anys. De cada vegada cercam més estar satisfets en una feina que potser no seria la professió ideal o que ens doni una estabilitat gravada a foc per la generació dels nostres pares. A més, en un món en permanent crisi, els plantejaments vitals canvien cap a una visió més humanista, i no tan centrada en la productivitat. Però, com sortir de l’espiral laboral amb èxit?

Responem aquesta pregunta des del punt de vista del coaching, una eina posada a disposició de les persones que necessiten una guia a la seva vida. I ho fem amb Laura Sánchez, una jove barcelonina que viu a cavall entre la capital catalana i Menorca. Ella mateixa fa un apunt de quin tipus d’ajuda suposa el coaching. “El propòsit de professions com psicòleg o coach, és el mateix: ajudar a les persones. Però és la manera que diferencia una professió de l’altra. El psicòleg diagnostica. El pedagog no diagnostica mai, sinó que ajuda a la persona a través de l’eina de l’educació. I el coach, ajuda a través de la guia de les preguntes. Qualsevol de les professions relacionades a millorar la salut mental, està orientada a un objectiu compartit, que és el d’ajudar a les persones.”

LA GRAN RENÚNCIA I EL PAPER DE L’EDUCACIÓ
Fa uns dos anys, amb la pandèmia de covid ja encetada, que als Estats Units es va donar un fenomen social conegut com a ‘la gran renúncia’, on molts treballadors van deixar la seva feina per encaminar la seva vida cap a altres rumbs. Sánchez explica que al nostre país no es va notar tant perquè “té molt a veure amb el tipus d’educació que tenim aquí. Fa uns anys, es mostrava una disciplina ferotge al sistema educatiu que feia que fins i tot s’arribés a càstigs amb violència. No es qüestionava l’autoritat. Ara, passa al revés. També ha contribuït a aquest fenomen el teletreball. S’ha fet la reflexió de què la feina no és només les hores que passes treballant, sinó tot el que implica des que surts de casa, de manera que aquest temps s’ha valorat molt més. Aquí entren aspectes com la conciliació amb la família, el temps lliure, els moments de benestar personal… De manera que si un no està a gust a la feina, es planteja com millorar-ho per poder atendre els altres aspectes vitals. Ja no és tot productivitat. Ens hem adonat que podem deixar la feina i que no passa res, que podem seguir endavant.”

GUIES PER EMPRENDRE UNA NOVA VIDA
Aquí entra el paper del coaching, la pedagogia -de la qual Sánchez és llicenciada- o la psicologia. “Des del coaching tractem d’ajudar a les persones des d’una perspectiva el més neutre possible. I mirem les decisions des d’un punt de vista de si ha resultat útil o no per a la persona. Les noves generacions han fet tot al contrari a l’anterior, en què la productivitat prima per damunt la vida personal. I és l’educació la que ha fet que hi hagi aquestes dues parts del mercat laboral tan polaritzades. Crec que, el més necessari, és arribar a un equilibri.”

Aquest equilibri que menciona Sánchez, es dona de manera diferent en la gent més jove i la més adulta. “Sí que hi ha una generació que encara li costa deixar la feina, però és aquella generació a la qual li van inculcar aquella estricta rigidesa. A la gent una mica més jove, no els afecta tant, però tot depèn del tipus d’educació que ha rebut a casa. L’entorn influeix molt en la presa de decisions personals i laborals que afecten de manera profunda a la vida d’una persona. Si es veuen exemples al voltant, si un amic o un familiar deixa la feina, és més fàcil poder donar un mateix també aquesta passa. Si la realitat es veu llunyana, perquè no es tenen referents, és més difícil donar la passa. Passa el mateix amb el feminisme. Si no hi ha referents de dones en camps com la ciència, matemàtiques, medicina… poques dones es plantegen seguir aquest tipus de camins.”

Tanmateix, Sánchez assegura que fins i tot persones de més edat són capaces, amb una guia, de fer aquest canvi vital si és el que necessiten. De fet, confessa que la gran majoria de persones amb les que ella treballa tenen al voltant dels 50 anys. “Són els que més necessiten trobar l’equilibri”, comenta. “La part positiva de la gent adulta és que, tot i no estar contents a la feina, són més conscients de què han de solucionar els problemes que tenen amb ajuda professional. Ja sigui a través del coaching o fent teràpia psicològica. Entre el sector de població més jove és més complicat. I, en aquest sentit, les xarxes socials han fet molt de mal, perquè d’alguna manera obliguen a demostrar que sempre estem bé, encara que no sigui veritat.”

Baleària

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.