Em permetreu que comenci la ressenya d’aquesta setmana amb una frivolitat. Fa una pila d’anys un grup musical, que detest, fa fer popular una cançó amb una lletra tan carrinclona com encomanadissa era la música.
“Era rusa y se llamaba Laika/ Ella era una perra muy normal/ Pasó de ser un corriente animal/ A ser una estrella mundial/ La metieron dentro de una nave/ Para observar la reacción/ Ella fue la primera astronauta/ En el espacio exterior…”
Perdonau-me aquesta introducció tan xarona, però us assegur que en llegir la novella, com us recoman de tot cor que feu, ho ben entendreu. Estic parlant de Lladrucs a les estrelles, d’Aniol Florensa. Anem ara a l’argument.
Any 1999. En Ricky…
