A vegades és el rival qui ressuscita l’enemic quan aquest estava pràcticament derrotat. Ha tornat a passar. La Fira del Llibre en Català de Menorca agonitzava, feia els uecs. Els llibreters estaven descontents -na Dolors Boatella, de l’activa i dinàmica vaDellibres ja no hi assistia i d’altres llibreters, amb qui anava parlant, en criticaven dates, situacions i format-; els organitzadors de les indústries culturals privats ja no es presentaven a la convocatòria; el Consell Insular emprava la fira per castigar els escriptors crítics i rebels -l’any passat, amb novetat al mercat ni em van convidar i, per contra, durant les dates encavalcades em van convidar a la Fira de Frankfurt, la millor fira del llibre del món!-; i l’AELC, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, en especial la delegació menorquina i balear, sempre convidava els mateixos autors. Parlessis amb qui parlessis, sobretot si ho feies per separat i en privat, et treien el tema, en deien…
