Iris Medina, viure (de) l’art i portar-lo a la sang “Sé que la desigualtat entre les persones normatives, CIS heterosexuals, i la resta encara existeix en el món audiovisual. Però jo, per sort, no ho he viscut”

Miriam Triay / Ciutadella – Iris Medina Coll (Ciutadella, 1999), fotògrafa, muntadora de vídeos, VJ (videojokey)…, actualment treballa en la productora audiovisual White Horse, empresa encarregada, entre altres coses, de les populars i exitoses Gallery Sessions; i forma part del projecte Malánima, d’una forma professional però, sobretot, personal.

“SEMPRE HA ESTAT PRESENT I MAI EM CANSA”
El naixement de l’artista en Iris Medina sorgeix, gairebé, alhora que ella. De fet, i d’una manera molt polida, ella creu que segurament ho porta a la sang. El seu avi matern era el reconegut pintor Xec Coll i, encara que per desgràcia mai l’hagués arribat a conèixer, “sent que sempre m’ha influenciat, d’alguna manera, en voler fer art; sempre l’he tingut present en aquest sentit”. Un sentiment i una presència que, a més, va decidir tatuar-se a la pell. Medina porta un dels dibuixos del seu avi al cos, “un tatuatge que em va fer el meu cosí, també artista i net d’en Xec Coll”.

Així, una passió de sempre, va començar a manifestar-se en les ganes, de n’Iris Medina filleta, de tocar ‘aparallets’ tot el dia. Sempre estava tocant mòbils, càmeres, ordinadors… “Vaig començar a utilitzar el programa Movie Maker, i feia edicions de vídeo molt simples, però per jo ja era fer màgia. Apareixia jo, pausava el vídeo, i desapareixia”. Sorgiren els seus primers muntatges màgics que, al cap d’uns anys, passaren a ser projectes a través dels quals contava històries, ja fos en forma de metratges o de videoclips. Així, l’edició de vídeos, captar moments a través de l’objectiu i després donar-los vida amb la postproducció, “sempre ha estat present en la meva vida, i mai em cansa; per açò crec que he trobat el meu camí”.

Fotografia urbana

“EM PUC PASSAR HORES INFINITES EDITANT, I LA MEVA SORT ÉS QUE ÉS FEINA”
“Provava, no aturava mai, sempre experimentava. Mirava tutorials, vídeos, i sobretot provava. Sempre he pensat que equivocar-se és molt bo, perquè de vegades sorgeixen coses inesperades i brutals”. Una passió pel vídeo, que va venir acompanyada d’una forta afició per la fotografia. Tant li agradava captar, amb la càmera, el que fos que l’atragués en aquell moment, que Medina pensà a dedicar-s’hi professionalment. “Jo, realment, pensava que acabaria sent fotògrafa. Però quan vaig començar la carrera, a aprendre i a tocar diferents camps, vaig veure que no era el que volia fer. Tot i que ho vull emprar en els meus projectes, i seguesc fent fotos per jo, no m’agradaria ser fotògrafa d’estudi o, de moment, no per ara”.

Actualment, i gràcies a haver fet la carrera de Comunicació Audiovisual i Multimèdia a l’Escola Universitària ERAM, de Girona, s’ha centrat més en el camp del moviment; fa feina en una productora audiovisual de renom, White Horse, fent de muntadora de vídeo. “Amb l’edició de vídeo em puc passar hores infinites, gaudint-ho molt, i la meva sort és que és una feina”. Medina munta i edita vídeos, com ha fet sempre, i ara en pot dir feina d’açò. I, a més, està situada en un dels llocs més professionals i reconeguts actualment en aquest camp. Així que, de moment, seguirà fent el que més li agrada, des de la productora que admira i on està aprenent moltes coses noves. “M’han ensenyat molt bé, i han tingut molta paciència amb jo. Encara que portés tota la vida fent-ho, i aprenent de forma autodidacta, la part tècnica encara no la dominava prou bé; a la carrera només hi havíem dedicat una assignatura”.

Rodatge ‘Gotas’, treball universitari

“EL PROJECTE MÉS IMPORTANT PER JO ARA MATEIX ÉS MALÁNIMA”
El vídeo, però, encara acompanya a l’artista audiovisual de forma més personal. Forma part de diferents projectes amb gent del seu entorn, entre els quals es troba la sèrie dirigida per Miquel Gomila, Inexperts; els diferents videoclips que ha preparat per a la seva amiga i artista TUCCI o el migmetratge En canal, escrit per Clàudia Ferrer i dirigit per Irene Pérez.

Tanmateix, i d’aquests treballs audiovisuals de què forma part, n’hi ha un que sobresurt, Malánima. Es tracta del nom que rep Àngel Gómez, un cantautor ciutadellenc, que porta molts anys fent música. Medina l’acompanya gairebé des del principi amb l’edició de vídeos. Però amb Malánima han anat més enllà. “El projecte sorgeix de quan, als inicis, començava a fer videoclips per n’Àngel. A partir d’aquí, i a poc a poc hem anat creant i construint altres camins artístics, fins a arribar, el passat estiu, a presentar Malánima”.

En aquest treball, sobretot, musical, Gómez n’és el cantant, autor de les lletres, i productor principal, mentre que Medina es dedica més a la part de muntatge audiovisual. Però el canvi esdevé quan, per coses de la vida, i propostes del cantant, l’artista ciutadellenca acaba convertint-se en VJ. “N’Ángel em va proposar d’intentar-ho i, fins i tot, em va comprar una taula per tirar els vídeos. Amb aquesta, bàsicament, el que faig, és muntar vídeos en directe. Vindria a ser com el concepte que coneixem tots de DJ per als mescladors de música, però en aquest cas, es fa amb audiovisuals. Amb tot, estic experimentant i provant què va amb jo i què no i, de moment, estic satisfeta amb el que estem aconseguint”.

Malánima en concert

“SÉ QUE LA DESIGUALTAT ENTRE LES PERSONES NORMATIVES, CIS HETEROSEXUALS, I LA RESTA ENCARA EXISTEIX EN EL MÓN AUDIOVISUAL”
Però, com és la figura de la dona a dintre del món audiovisual? “Per ara, ser dona, per jo no ha suposat cap problema. També és cert que duc molt poca estona dedicant-me professionalment a açò. I que, fins al moment, els projectes que he anat fent, són acompanyats de gent del meu entorn. Tanmateix, sé que la desigualtat entre les persones normatives, CIS heterosexuals, i la resta encara existeix en el món audiovisual i, per tant, tampoc estic tranquil·la”.

Medina encara no ha gaudit d’una llarga trajectòria professional fent el que més li agrada i, per tant, no ha tingut oportunitat de treballar per diferents empreses. De totes maneres, ha sentit parlar de moltes desigualtats dins l’àmbit, que la fan estar alerta a l’hora de treballar. “Encara estan molt marcats els rols de gènere en els audiovisuals. En la interpretació hi ha hagut molts abusos, per exemple”.

Videoclip ‘Color de Cel,’ TUCCI

De fet, entre els seus referents, la principal, és una dona. “La meravellosa Mercè Orleans, que va ser la meva primera professora de Comunicació Audiovisual, va ser la que em va impulsar i empènyer en voler seguir aquest camí. La primera a motivar-me de veritat, i fer què volgués millorar, experimentar i seguir provant”.

Així, l’artista Iris Medina porta conreant des de filleta, una trajectòria dins el món de l’audiovisual crucial per al seu present i futur. Un camí que, tant professional com personal, l’ha portada a experimentar diferents tècniques i en diferents camps, i que, de moment, és el que seguirà. “No hi ha una feina dels meus somnis, ves a saber què passa. Però, per ara, m’agrada el que faig, i m’encantaria poder viure d’açò a llarg termini”.

Baleària

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.