Aquesta setmana va morir-se un altre amic felanitxer de la meva generació. Ja en van quatre. En el viatge de tornada a Palma, després d’un funeral multitudinari, vaig pensar en la sort que tenim els que encara podem gaudir de la vida. I vaig recordar una frase del que fou un magnífic cantautor canadenc del Quebec, Felix Leclerc (1914-1988) molt conegut a França que deia : “No et penedeixis de fer-te vell, és un privilegi negat a molts.” Un consell de savi!
Però per a mi la vellesa no te res bo: en general s’accentuen els defectes, es perden les forces, els reflexes i la paciència. La pell es cobreix d’arrugues i quan miram les fotos d’antany només podem constatar del temps l’irreparable ultratge. El nostre món a poc a poc es va esbucant cedint el pas a una…
