Aquesta setmana se suposa que s’haurà tancat l’acord de govern que, per pura necessitat, s’ha pactat amb els partits independentistes catalans, ERC i Junts. Quan escric aquestes línies encara no està fet, quan l’Iris sigui al carrer potser sí, potser no. Mentrestant, el Partit Popular fa pedagogia apocalíptica per guanyar uns vots i fer encara més difícil el futur, no de l’acord, sinó de l’estat, de la convivència entre iguals. En aquest context, comprovam que la coalició SUMAR, feta a la correguda a causa de les eleccions anticipades, no sembla que sigui l’anunciat moviment que reuneixi l’esquerra estatal i les esquerres nacionals. He de confessar que jo m’havia pensat que ho seria, i encara ho pot ser. És cert que la suma de tants partits més el lideratge de Yolanda Díaz, va fer que el PP i Vox no estiguin governant ja a plaer Espanya. Això ningú ens ho lleva. Estava tan engrescat que la meva idea era…
