Negar-se a pagar la part de la hipoteca que correspon després del divorci podria desembocar a la pèrdua de l’habitatge

Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), 84.551 parelles es van trencar l’any passat, i el divorci va ser l’opció escollida en la majoria dels casos, amb el 96,2% del total, seguida de les separacions (3,8%) . Enfront del 2021, els divorcis van caure un 6,4% i les separacions un 12,6%, i encara que es posi fi formalment a una relació, hi ha compromisos als quals s’ha de respondre com més aviat millor, com què passarà amb la casa que es va comprar en comú i la hipoteca del qual encara està pendent.

“Si s’està pagant una hipoteca a mitges, no és recomanable desentendre’s del pagament, ja que es podria arribar a perdre la casa”, revela Rocío Ocaña, advocada i sòcia de Marín & Mateo Abogados. Quan se subscriu un préstec hipotecari en parella, es contrau un deute solidari. Això significa que, “encara que siguem propietaris de la meitat de la casa, el banc reclamarà la totalitat del deute”, comenta l’experta, matisant que “en cas que un dels cotitulars es negui a complir el pagament i l’altre no n’assumeixi la part, s’activaria un procediment que podria acabar, en el pitjor dels casos, amb el desnonament”.

Aquesta situació planteja dues alternatives: o es ven la casa i es liquida la hipoteca o es realitzen modificacions a la hipoteca perquè un únic titular faci front a la quota. Aquesta possibilitat no sempre és factible. “L’entitat financera es podria negar a la novació en virtut de l’increment del risc, ja que és possible que la capacitat d’endeutament d’un únic pagador no ofereixi garanties suficients”, indica Ocaña.

Guanyals o separació de béns?

El tipus de règim econòmic marca la fórmula que cal seguir a l’hora de demanar responsabilitats al membre de la parella que no compleix el pagament perquè cobreixi les quantitats que no corresponen a l’altre. “Als matrimonis amb separació de béns oa les parelles de fet es recorre a l’acció de repetició o de reemborsament”, assenyala l’advocada. D’aquesta manera, no només es recupera allò que s’ha abonat de més, sinó que també s’exigiran els interessos corresponents.

Per recuperar les quantitats que una de les parts ha anat anticipant, compta amb un termini de cinc anys. En qualsevol cas, la portaveu de Marín & Mateo Abogados incideix que, “a la pràctica, es té molt més temps, perquè es tracta d’una obligació continuada, i cada mes que s’incompleix, el marcador es torna a posar a zero”. L’experta també adverteix que, si no existissin fons per cobrar el deute, “el jutjat buscaria altres béns per embargar, i en última instància, s’embargaria la part de l’habitatge sobre el qual pesa la reclamació”.

“Quan el règim de la unió matrimonial es regeix per guanys, es duu a terme el procediment de liquidació de guanys”, admet la lletrada, que recorda que, “aquell que hagués assumit la totalitat de les quotes de la hipoteca, després del divorci , podrà reclamar el seu crèdit contra el patrimoni comú de la societat.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.