Hi ha persones que tenen àngel, una química especial que fa que tothom se’ls estimi. No s’han d’esforçar, forma part de la seva naturalesa, del seu caràcter. Solen ser generoses, amables i tranquil·les. No vol dir que no tenguin geni, sinó que l’expressen sense fer cap mal. Per sort, n’hi ha moltes. Ara em venen al cap Joan López Casasnovas, Miquel Villalonga Coll, Lluís López Camps, Joan Martí, o Vicente Fondestad, en Sente. En Sente era dos anys més jove, Lleó, com jo. Era fill d’en Vicente es barber, valencià de Benifaió. Vaig conèixer en Sente a l’emissora, o sigui, al campanar del Socors, que era la pàtria de Damià Coll, un capellà cul en punta. Nosaltres fèiem La Supermúsica (1974-1976) i ells, un grup nascut d’àmbits parroquials, Veus Joves. Després, amb en Joan Juaneda i Llorenç Melià, en Neda i en Nenso, van fer Diàlegs amb sa música i, més tard, Onda Dos. Amb els seus programes de mitja hora cada dia, ens convidaven a descobrir…
