Ciència amb nom de dona

Itziar Lecea / Ciutadella – Menorca és prolífica en molts de camps. I la ciència ha donat noms ben importants, especialment en els darrers anys. Fem un repàs de les científiques que han fet contribucions més destacables. Les que en aquests moments estan fent carreres importants en ciència. I també les joves promeses.

MARGARITA COMAS CAMPS – ALAIOR (1892)
La primera dona de la llista ja va assentar bases per a la igualtat i el reconeixement del paper de la dona en la ciència. I en el segle XIX. Margarita Comas Camps va ser doctora en biologia per la Universitat de Barcelona, una de les primeres dones a obtenir aquest títol i amb un expedient brillant. Va desenvolupar la seva tasca investigadora a París i Londres. I va aconseguir la càtedra de Ciències Naturals de la Universitat d’Oviedo.

Però va destacar sobretot per la seva labor pedagògica. La seva obra “La coeducación de los sexos” posa èmfasi en la importància d’acabar entre les diferències educatives entre homes i dones. A més, va desenvolupar una manera d’ensenyament de les ciències des d’un punt de vista pedagògic, molt més proper a l’alumnat. De fet, va ser membre de la Institución Libre de Enseñanza, un projecte pedagògic espanyol que va tenir una important repercussió en la vida intel·lectual del país i en la inclusió de la dona en els camps professionals.

Morí a Exeter, Anglaterra, l’any 1973.

MARIA LLUÏSA CANUT RUIZ – MAÓ (1924)
Maria Lluïsa Canut va ser doctora en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona. Entre els títols aconseguits destaquen els de col·laboradora, investigadora i professora del CSIC i la càtedra a la School of Engineering and Technology de la Southern Illinois University, als Estats Units.

A Menorca va destacar per ser una de les membres fundadores de l’Institut Menorquí d’Estudis, a través del qual va presentar diverses publicacions.

La lluita de Canut per la igualtat en els camps científics també va ser prou destacable, participant en un moviment de reclamació judicial contra les universitats nord-americanes per equiparar els sous entre dones i homes. Les professores universitàries, entre les quals hi havia la menorquina, van guanyar el judici. Fet que va obligar les universitats a pagar la diferència de salari entre col·legues professionals de diferent sexe.

L’any 1999, dintre d’un cicle de conferències realitzades al Palau de la Virreina de Barcelona, Canut va pronunciar un discurs titulat “Una feminista en la universidad norteamericana en los 70”, tot explicant el moviment feminista universitari que ella mateixa va viure a Illinois.

Canut morí l’any 2005 a Maó.

MARIA ÀNGELS CARDONA – FERRERIES (1940)
La dona que dóna el nom a un dels dos instituts de Ciutadella penja de les parets del Saló Gòtic de l’Ajuntament. Filla il·lustre, però sobretot científica destacada, la feina de Cardona es va centrar en l’estudi botànic, al qual va dedicar una bona part de la seva vida per fer la tesi doctoral.

Cardona va estudiar Ciències Biològiques a la Universitat de Barcelona. I va aconseguir el títol de doctora l’any 1972, gràcies a l’estudi exhaustiu de diferents espècies vegetals a l’àrea de Collserola, a Barcelona. Va treballar com adjunta al departament de Botànica de la Universitat de Barcelona i l’any 1986 va aconseguir la càtedra de biologia vegetal de la mateixa universitat.

El seu interès botànic es centrava sobretot en Menorca, d’on va estudiar molts endemismes. Però el seu camp també es va obrir a la vegetació de les Illes Balears i l’àrea del Mediterrani. Entre les col·laboracions que Cardona va establir amb altres investigadors, destaca la que va mantenir amb la doctora Juliette Contandriopoulos, qui era especialista en vegetals de la Mediterrània Oriental i professora de la Universitat de Marsella.

Va morir l’any 1991 a Barcelona.

FRANCESCA PONS PONS – CIUTADELLA (1959)
Na Paca Pons és doctora en medicina nuclear. Es va llicenciar en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1982, i ha desenvolupat la seva tasca assistencial a l’Hospital Clínic de la mateixa ciutat. Pons també és reconeguda entre el món de la investigació i el docent. Com a catedràtica de Radiologia i Medicina Física treballa a la Universitat de Barcelona, on ha estat directora de Departament i membre de la Junta de la Facultat de Medicina. Entre altres càrrecs, és Directora de Docència de l’Hospital Clínic de Barcelona.

La seva tasca d’investigació es veu reflectida en els centenars d’articles publicats a edicions especialitzades en el seu camp. A més, és membre del Comitè editorial d’11 revistes científiques, moltes d’elles d’àmbit internacional.

Ha estat delegada nacional en la European Association of Nuclear Medicine i és presidenta de la Comisión Nacional de Medicina Nuclear. I és acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

ALICIA SINTES – SANT LLUÍS (1969)
Segurament, la més coneguda d’aquesta llista, per ocupar en els darrers anys, alguns dels titulars més destacats. Sintes és doctora en Física per la Universitat de les Illes Balears i membre de l’equip internacional de LIGO, l’experiment que l’any 2015 va detectar les ones gravitacionals. Aquestes ones, predites per Einstein en la seva Teoria de la Relativitat General i demostrades 100 anys després de la mort del geni, estan fent avançar el camp físic a passes gegantines.

A banda de la seva tasca docent a la UIB, Sintes va iniciar la seva carrera a l’institut Max Planck d’Alemanya, un dels centres d’investigació científica més prestigiosos del món.

A la UIB lidera el grup d’investigació sobre ones gravitacionals, des del qual col·labora en la interpretació de dades per determinar com són les ones gravitacionals detectades. Va ser convidada a l’entrega del premi Nobel als tres científics fundadors de l’experiment LIGO del qual ella forma part, Kip Thorne, Barry Barish i Rainer Weiss. Els tres van fer extensiu el Noble a totes les persones implicades en LIGO arreu del món, Sintes inclosa.

ROSER PONS – CIUTADELLA (1991)
La jove Roser Pons Cursach ha estat aquests dies a la seva Ciutadella natal, rallant sobre el seu camp d’investigació: l’oncologia. Graduada en Ciències biomèdiques amb Premi Extraordinari, màster en Biomedicina i doctorada en la mateixa branca, na Roser es dedica a millorar la vida dels altres a través de la investigació.

Na Roser és investigadora oncològica. En concret, forma part d’un equip que investiga la resistència que desenvolupen alguns pacients a una teràpia anomenada antiangiogènica. La seva missió és descobrir per què hi ha pacients que desenvolupen aquesta resistència, el que provoca la reaparició del càncer. I trobar una solució per evitar-ho. Per ara, les conclusions dels estudis que duu a terme a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, liderat pel doctor Oriol Casanovas, sembla que dóna fruits. Però com ens contava na Roser, el resultat real de la seva feina no es veurà fins d’aquí a uns anys.

MARIA BAUZÁ – CIUTADELLA (1993)
La més jove de la llista ha desenvolupat part de la seva carrera als Estats Units. Maria Bauzá treballa en el camp de la robòtica i la intel·ligència artificial.

La seva missió és aconseguir que un robot recrei el sentit del tacte al mateix nivell que ho fa la pell humana.

Bauzá va estudiar enginyeria física i matemàtiques a la Universitat Politècnica de Catalunya en quatre anys i mig. Amb una ment ràpida i brillant, va seguir camí en el camp de la investigació fent un màster. I ara amb un doctorat, pel qual Facebook li ha fet una aportació econòmica que li permet centrar-se únicament en la investigació. El seu camp, la intersecció entre robòtica i intel·ligència artificial: tot un repte que des de fa poc menys de cinc anys estan assolint gegants tecnològics com Amazon, Microsoft o Apple.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.