Com diu la cançó de Charles Aznavour, “la Bohème”, -vull parlar d’un temps que els qui tenen menys de vint anys no poden conèixer-. Antany, durant l’hivern, encalentien els llençols amb un braser de coure on posaven brases o amb unes bosses d’aigua calenta de goma amb un tap a vegades no molt hermètic, que embolicaven dins un tros de tela. Era un temps on no hi havia calefacció, on no es parlava de canvi climàtic ni de contaminació amb el conseqüent estalvi d’energia.
Jo record que a ca nostra, utilitzàvem maons envernissats que a l’hivern sempre estaven dins el forn de la nostra cuina econòmica. Ma mare havia teixit unes fundes amb les que les recobríem alhora d’emprar-les per anar dormir i tenir els peus ben calents.
Sembla que avui a França com a símbol d’un “ecogest”, empreses artesanals han tornat a posar de moda la utilització de…
