En Joan Febrer Rotger (Ferreries, 1944) és una de les persones més bones que he conegut mai. Només amb una anècdota en tindreu prou per conèixer la naturalesa de la seva bondat. Som a la rectoria de Ferreries. L’artista i professora titular de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona Tónia Coll hi ha d’exposar dins el programa Fosquets d’art. Jo som qui aguanta l’escala -una feina primordial i poc valorada- i en Joan ens diu en quines parets podem penjar els quadres: gravats que na Tónia va fer per a la tercera edició de Nàufrags. Som a prop d’un banc antic i en Joan, mentre feinejam, ens va contant la seva petita història. S’hi s’asseien els pagesos dels llocs del terme els diumenges quan davallaven a missa i duien un present. No sé per què hi ha un bòtil d’oli d’oliva damunt el banc. Amb el peu o amb la mà, no sé si vaig ser jo o na Tónia, trabocam el bòtil i el seu contingut verd i espès vessa damunt la fusta gastada. Esperam un retruc del rector de la parròquia tot rememorant experiències infantils però en Joan agafa el bòtil, somriu amb ironia i dolcesa i l’escampa encara més amb un mocador de paper: “Li haurà anat bé una passada d’oli a la fusta. La llenya estava molt seca”. Déu meu! Transformar un incident negatiu en una oportunitat positiva! D’açò jo en dic bondat. Haver-nos escridassat, haver fet un inevitable retret o haver posat mala cara hauria estat…
