La cuina de la fam, cuina de postguerra

Actualment tenim de tot i molt per a menjar, si bé els preus també estan disparats i de manera especial en alguns aliments de primera necessitat com és el cas de l’oli d’oliva, el sucre o les fruites i verdures de temporada, a més de la carn de porc, però tot açò no és res si ho comparam amb les restriccions que van patir els nostres pares i avis, o molts d’ells en temps de postguerra, on a Ciutadella, hi havia gent que passava fam.

La cuina dels anys 40 i ben entrats els anys 50 va ser una cuina de supervivència, on res es feia malbé i tot s’aprofitava. Eren els anys de les cartilles de racionament, de l’estraperlo i el contraban, de la cuina de temporada i de fer rebost i engreixar un porc per a passar l’hivern.

Quan faig la secció dels 75 anys del Setmanari El Iris em surten detalls que ens porten a aquells anys com els avisos de les cartilles de racionament, de les inspeccions fetes a botigues que posaven aigua a la llet, de la caseta d’abastos que hi havia aferrada al setileno on es revisaven tots aquells carretons que des del camp arribaven a Ciutadella per tal que no es passés cap mercaderia no declarada…

Eren els anys en que tot s’aprofitava i res es feia malbé, amb el pa dur feien pancuit, o el mullaven amb vi al que s’hi posava sucre al damunt i era la bereneta d’adults i d’infants, com el pa amb tel de llet, el pa amb oli i sucre o el pa amb oli, tomàtiga i pebre vermell, d’aquells al·lots amb el cap pelat titina.

Es feien oliaigos amb espàrrecs, amb col, i amb allò que tenien a l’abast, a més de sopes broixes i de carn en veien molt poca.

Era per açò que la gent sortia al camp a cercar espàrrecs, esclata-sangs, caragols… i amb allò en feien coques amb la farina, a vegades d’ordi, de les cartilles de racionament, o olles de caragols amb herbes i patates, de la mateixa manera que es recollia la verdolaga i els llensons, a més dels colissos…

La dieta d’aquells anys era potser més saludable que la d’avui en dia, però es passava fam, i els plats eren de llegums sense proteïna que no fos de la provisió del porc que havien sacrificat a les porquejades amb els ossos salats, el sèu que també s’emprava per cuina quan no es tenia accés a l’oli d’oliva i de petits bocins de sobrassada.

Plats com l’arròs de la terra, la fava i fideu, les pinxes al caliu, patates mortes, raoles del que hi hagués, monyaco fregit amb sobrassada o botifarró després de les porquejades o el peix, al que sí es tenia accés perquè era, en aquells anys, més o menys abundant i a bon preu.

Era per açò que a més de la figura del caçador, hi havia també la del guarda rural que vigilava el lloc i les terres davant els furtius… Com també a cada casa hi havia una canya de pescar i a Baixamar mateix es pescaven pagells, variades, esparralls, colque llobarro i fins i tot anguiles. Hi havia pescadors d’oblades i es cuinaven amb suquet; com també es pescaven anfosols a s’Escala del Rei, a sa bocana des port.

Formatjades. Foto: Bep Al·lès©

Eren temps de carestia, de quan cada festa era un motiu de bona gastronomia com les formatjades per Pasqua, els torrons per Nadal, el xocolati i ensaïmada per Sant Joan, les coques a l’estiu… Potser perquè en menjaven uns dies a l’any, aquests eren més esperats, més desitjats i sabien millor quan es menjaven. Es donava valor, cosa que avui, desgraciadament hem perdut perquè ho tenim gairebé tot al nostre abastament i podem trobar formatjades a diari, com menjar tomàtigues tot l’any i ens hem acostumat a unes dietes que semblen, però que no son tant sanes com aquelles, encara que es passés, com m’han comentat més d’una vegada els majors, fam.

Baleària

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.