De fet, el títol de la novel·la que us vull recomanar aquesta setmana és força explícit. Tanmateix, potser us resultarà enganyós. M’hauré d’explicar, però abans fixem-nos en l’argument.
Una professora, l’Eulàlia, que està a punt de retirar-se acaba d’ajudar a morir la persona que més s’ha estimat. El va conèixer l’últim any que estudiava a l’institut, a finals dels setanta. Era el seu professor de literatura i li deia Françoise, com la de Proust. Ara, molts anys després, sent la necessitat de sincerar-se amb el fill que van tenir.
La meva història és la història d’un amor, d’Alba Sabaté, és efectivament el que el seu títol ens indueix a pensar. Una història d’amor al llarg de les dècades. Així i tot, no només és això. L’element romàntic, per dir-ho de qualque manera, hi és ben present, però no enmig de la buidor artificiosa de la novel·leta rosa. Ans al contrari, està brillantment emmarcat en la precisa atmosfera d’una època ben determinada. Una època inicial que marcarà la resta. Us ho puc assegurar amb absoluta convicció perquè…
