La impossibilitat de controlar el temps donava lloc al respecte i al temor, expressat en creences i supersticions.
El que fa més por -apunta Pere Ballester al seu llibre Pesca marítima. Costums i tractes més usuals a Menorca (1919)- és una mànega o cap de fibló.
“En tot temps, sobretot d’estiu, són temuts es fiblons. Abans molts d’homes de mar sabien s’oració de Sant Joan que els tallava si la deien amb fe i fent ses tres creus. Havia de ser apresa es dissabte de Nadal en punt de migdia. Avui no la saben, aquesta oració, més que algunes dones velles, mares de pescadors”.
Paradoxalment, és molt difícil de recuperar les oracions: els que les saben no les volen dir, perquè si les diuen perden el seu poder.
