Mentre hem viscut aquests dies passats festes variades i precioses, trobades familiars i entre amics, a altres parts han viscut patiment i dolor: Gaza i Ucraïna, persones desplaçades per la violència a RD Congo o Sudan, infants que passen fam, persones que es llancen entremig de barques a la recerca d’un futur millor tot i experimentant el risc de morir en el fons de la mar…
Vivint, no pocs de nosaltres, amb les nostres necessitats bàsiques satisfetes, i compartint en pau festes i trobades que ens alegren el cor, hem de ser generosos i donar gràcies tenint sempre el cor obert a qui ens arriba i necessita allotjar-se, alimentar-se, formar-se acadèmicament amb dignitat, i sentir-se acollit i valorat. Aquesta és l’actitud que ens ha d’acompanyar sempre: donar gràcies i acollir.
Un refrany castellà diu, “es de bien nacidos ser agradecidos”. Ser agraïts és una de les qualitats que més ens honren. Donar gràcies suposa tenir plena consciència que ningú és autosuficient i que tots ens necessitam. No poques persones i circumstàncies desenvolupen un rol important en la nostra vida en general i en el nostre benestar emocional. Donar gràcies ens saneja personalment i ens concedeix, a més, crear un entorn feliç, provocar somriures i mirades afectuoses.
Fent una revisió d’aquests dies passats em surt del cor donar gràcies per moltes persones i circumstàncies que m’han creat i em creen benestar emocional. Avui tenc present i en don gràcies, entre d’altres:
-A la meva família. La família sempre hi és per acompanyar-nos en qualsevol circumstància. Tot i que ningú decidim en quina família volem néixer i viure, els llaços efectius que es creen entre noltros ens omplen de pau. Ja sabem que no sempre les relacions familiars són perfectes, però si som capaços de mantenir harmonia, els nostres familiars (pares, germans, avis…) són pràcticament imprescindibles. Normalment podem comptar sempre amb ells.
-Als meus millors amics. Ells són els qui t’acullen així com ets, els qui et deixen referències positives, no cicatrius, els qui t’acompanyen en tot moment, els qui et donen la mà quan sents dificultats i fins i tot les comparteixen amb tu alleugerant-les. Algú diu que un bon amic és aquell que quan plou sap compartir amb tu el seu paraigua i, si en aquell moment no en porta, sap compartir amb tu la pluja.
-A les parròquies, comunitats cristianes, per on he passat i on he viscut i visc moments de la meva vida que em donen l’oportunitat d’acollir i viure el que per a mi és el més essencial de tot, tot i que és no poques vegades és invisible als ulls d’alguns: La profunditat de la Paraula de Déu, la Taula de l’Eucaristia compartida, moments de silenci i d’escolta, pregària, referència de persones compromeses a favor dels més necessitats a tots els nivells, …
-Sí, don gràcies a molts. I avui especialment a qui fa molt poc em va dir: “Preg per tu perquè tenguis salut i així puguis ajudar a molts d’altres”. Us convid avui a donar gràcies a tantes persones que ens desitgen salut per a seguir aprenent, ajudant, acollint, alegrant, pacificant…
Al nostre entorn més immediat hi ha molta bondat, moltes bones persones. Persones que ens repten, sense dir res, sols amb la seva presència, a ser també noltros portadors de bondat. Que cada dia més la bondat vaig superat la maldat.
