Ficar-se dins d’un procés judicial, per a qualsevol ciutadà de peu, no és poca broma. I, tanmateix, sembla que a Ciutadella en som uns experts, mirat l’elevat nombre de litigis dintre dels quals està immers el consistori.
Fent un resum a El Iris d’aquesta setmana, ens surten gairebé uns 200 processos judicials oberts durant els darrers vuit anys. Alguns d’ells, a causa d’accions polítiques que es remunten a l’època en què Llorenç Brondo era batle i l’Ajuntament, especialment les arques municipals, van anar sense timó, vistos els resultats. Al pessic econòmic que aquests litigis suposen al consistori, s’hi ha de sumar el cost tècnic i de personal. No és només doblers que hi perdem tots els ciutadellencs, sinó que s’afegeixen les hores que el personal de la casa ha d’invertir en processos que resten de la feina real i dirigida específicament al ciutadà.
Perquè, tot i que ocasionalment val la pena i l’Ajuntament en surt airós del contenciós, a vegades ens toca a tots pagar multes que ens lleven de millorar la nostra ciutat o els serveis municipals que rebem. O tenir impostos més baixos. O augmentar les inversions en nous equipaments. O, simplement, poder anar tranquils amb un romanent que, al final, ha de servir per casos d’urgència quan la resta de nombres estan sanejats.
Sigui com sigui, l’equip de govern està mirant de rebaixar les trobades als jutjats. Trobades que, l’actual batlessa, Juana Mari Pons, apunta al fet que podria ser per una manca de personal de la casa. Però que s’ha de ben estudiar per veure on és el problema real.
El cas, però, és que a l’inici de l’actual legislatura es van haver de fer modificacions de crèdit per pagar prop d’un milió i mig d’euros que ben es podrien haver invertit en necessitats tan imperioses com un nou geriàtric. Per posar un exemple.
