Ciutadella: objectiu, rebaixar la litigiositat Només en els últims 8 anys, l’Ajuntament s’ha vist immers en prop de 200 processos judicials, més de la meitat dels quals des de 2021

Bep Al·lès / Ciutadella – El plenari de l’Ajuntament de Ciutadella aprovà l’estiu passat una modificació de crèdit per import de prop d’un milió i mig d’euros per fer front a diferents compromisos. Un d’ells, el pagament dels interessos de demora de l’expropiació d’una zona verda a Son Carrió, que va acabar costant a la caixa municipal 522.000 euros. Tot plegat, una veritable bogeria. L’operació es remuntava a prop de quinze anys enrere, quan l’Ajuntament va valorar els terrenys, al carrer des Pardal de la urbanització, en 400.000 euros. La propietat va recórrer la decisió i els tribunals li donaren la raó. Com a resultat de la decisió, el just-i-preu s’acabà enfilant  fins al milió i mig d’euros.

No va ser l’únic imprevist amb què es va topar el consistori, que en el mateix plenari va aprovar el pagament de prop de 12.000 euros per la revisió del tipus d’interès per la pista voltadora. Una operació que, a l’Ajuntament, se li acabaria entravessant a la gola. El 2006, el govern de Llorenç Brondo n’expropià els terrenys. La instal·lació mai no va arribar a construir-se. La sentència fixà el just-i-preu en 7 milions d’euros.

L’estiu passat l’Ajuntament desemborsà més de mig milió d’euros en interessos de demora per l’expropiació d’una zona verda a Son Carrió; tot plegat, una bogeria

El cas de la voltadora va planejar com a una amenaça en el cas d’una altra expropiació: la de la parcel·la situada entre el camp de futbol de Son Marçal i l’Avinguda Palma de Mallorca, davant de les pistes de tennis. L’Ajuntament s’enfrontava al fantasma del seu particular Cesgarden, una volta va saber que la societat Tafusasi SL, propietària dels terrenys, exigia el pagament de fins a 14,53 milions d’euros pel solar, de 29.433 metres quadrats. Aquest cop, però, el consistori se n’acabaria sortint. Altrament, la decisió hagués tingut conseqüències funestes per als interessos públics. El Tribunal Superior de Justícia li donà la raó i el lliurà de pagar una indemnització milionària. El just-i-preu es fixà, finalment, en 1,2 milions d’euros.

L’etapa 2003-2007 va deixar més d’un regal en forma d’herència enverinada a l’Ajuntament de Ciutadella, que fa només dos anys i mig es topava amb dues noves sentències condemnatòries per decisions preses durant la legislatura de Llorenç Brondo. Es referien a permutes de sòl urbà per industrial, per una suma superior als 2 milions d’euros. Les resolucions judicials eren conseqüència directa de la signatura de convenis de permuta de terrenys inviables, per evitar el pagament en metàl·lic en concepte d’expropiacions. La primera resolució, en concret, condemnà l’Ajuntament a pagar 1.171.000 euros més 416.000 euros en concepte de demora d’interessos per la resolució del contracte de permuta d’incompliment municipal de cessió de 5.000 metres quadrats de sòl industrial en els quatre anys posteriors a la signatura del mateix. La segona, obligà el consistori a pagar 468.000 euros i 40.000 d’interessos de demora per incomplir la cessió de 2.000 metres quadrats de sòl industrial. Els terrenys que va rebre l’Ajuntament estan ocupats avui per la Prefectura de la Policia Local.

La litigiositat, com veiem, ha estat una constant, durant els últims anys, a l’esdevenir de l’Ajuntament. Desenes i més desenes de processos judicials i plets que han costat diners, molts diners en advocats, procuradors i indemnitzacions, i que han fet que l’equip de govern de Juana Mari Pons se’n plantegi els motius per mirar de posar fre a una inèrcia que acaba pesant com una llosa sobre l’esquena, ja de per sí carregada, de l’Administració municipal.

El recompte dels darrers vuit anys deixa un reguitzell interminable de casos relacionats amb les matèries més diverses: urbanisme, serveis generals, personal, hisenda, camins o expropiacions, per esmentar-ne algunes de les més repetitives. Les estadístiques són esfereïdores. Des de l’any 2015, l’Ajuntament s’ha vist immers en 197 processos judicials, més d’un centenar dels quals des de 2021. A dia d’avui, 88 d’ells encara resten pendents de resolució i 109 ja es troben finalitzats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.