Laura Anglada, sociòloga: “L’esperança està en humanitzar a la societat i en l’amor per transformar” La sociòloga de formació, exregidora de l’Ajuntament de Ciutadella, presenta el curs ‘Tu pots fer un món millor’

Miriam Triay / Ciutadella – ‘Quin món volem? Cap a on anem?’ són les preguntes clau que planteja, i són el punt de partida del nou curs de l’Escola d’Adults. Amb na Laura Anglada Seara com a guia i creadora, aquest pretén donar les claus per entendre el món en què vivim, i com poder, a través de la humanització i l’empatia, aportar el nostre granet d’arena al canvi. Amb l’inconformisme i l’acció transformadora com a eines.

Des del setmanari hem pogut conversar amb Anglada, des d’una mirada focalitzada i dirigida al mar. Un element per a ella metafòric per entendre el missatge d’aquest curs, ja que, tot i separar-nos, és cohesionador. “Entre les persones, no ens hem de centrar tant en el que ens separa, sinó amb el que ens uneix, fet que ens ajudarà a connectar amb els demés, deixant de prejutjar i sent empàtics. Aquest és el camí cap a un món millor”.

Com neix aquesta iniciativa?
Aquest curs, conformat per vuit sessions i iniciat el passat 25 de gener, surt d’una convicció personal del poder transformador que té la nostra acció quotidiana. I és una forma de pensament que sorgeix a partir de la meva experiència vital i professional, en el meu camí dins el Fons Menorquí de Cooperació, i l’Ajuntament de Ciutadella. I de la meva formació en Sociologia, en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

És més, i presenta un component personal molt fort, ja que esdevé de reconèixer d’on venc, de les meves conviccions i de les persones i col·lectius que m’han acompanyat i ajudat a créixer. Per adonar-me que, ara mateix, el meu bagatge i la meva energia em porten cap aquí, cap a transmetre els missatges del curs.

Hi ha algunes persones que destacaria en aquest sentit?
Sí, moltes. Però, especialment, i primerament, a les dues persones que m’han encoratjat a fer aquest curs, que són en Carles Canitrot i na Pilar Carreras, dos membres de l’associació de l’Escola d’Adults de Menorca. Gràcies a ells, i a la seva confiança, aquesta iniciativa ha pogut ser una realitat.

Però també, i com a figura clau, al centre d’aquestes idees i pensaments, està n’Arcadi Oliveres. Un gran amic i professional, que em va ensenyar aquest camí que ara transmet. Per jo, ell representa la humanitat, l’esperit crític, de voler conèixer, d’actuar per un món millor. Era un símbol de tots els moviments socials. Sempre estava en primera línia davant una injustícia, sent un inconformista pacífic. La bondat rebel. I jo sempre m’he sentit molt identificada amb els seus pensaments. D’alguna manera, ell ha sigut el que m’ha inspirat a fer aquest curs. Es va morir ara farà tres anys i és un petit homenatge personal, perquè consider que el seu missatge s’ha de seguir transmetent.

A més de moltes altres persones del meu entorn, i professionals del pensament, com serien els filòsofs José Carlos Ruiz, amb el seu llibre ‘El arte de pensar’, Rutger Bregman amb ‘Dignos de ser humanos’, Eudald Carbonell amb ‘El futur de la humanitat’ o Jordi Grané. Obres que m’han influenciat molt a l’hora d’ordenar les meves idees, i d’escollir el camí a seguir dins aquest curs.

I què ens pot explicar d’aquest curs? En què consisteix?
A partir de la frase ‘Pensa globalment, actua localment’, la meva voluntat és que esdevengui un espai per fer una anàlisi global del món actual i donar idees d’accions locals per millorar-lo. I per a fer-ho, he dividit el missatge en sis temes clau, sis reptes. Sense perdre, en cap cas, la relació entre aquests, que tenen un mateix origen i causa en el model neocapitalista en què vivim.

Aquests són:
– Les desigualtats globals
– L’individualisme
– L’esgotament de recursos naturals
– L’exclusió social
– La crisi de valors
– La por i el control social

La idea del curs és, sobretot i en tot moment, compartir un missatge esperançador i positiu. Amb el sentit que, davant els reptes presentats, i que tenim com a societat, l’esperança està en humanitzar-nos. Deixar aflorar la nostra part més humana i empàtica que ens ajudarà a entendre i conèixer, per després actuar. I, finalment, a través del curs s’intenten donar algunes idees d’accions socials i individuals, que podem realitzar per fer front a aquests reptes i aconseguir un món millor.

Què explica i mostra de cadascun d’aquests reptes, llavors?
Aporto dades i exemples sobre la situació en què ens trobam en cadascun dels sis reptes que he identificat per entendre l’origen d’aquests. En aquest sentit, m’ha inspirat molt la figura de Joan López Casasnovas, una persona que mai va deixar que es perdés la memòria històrica, en una reiteració constant de qui som i d’on venim. Després, i seguidament, es fomenta una mirada crítica, responsable i amorosa com a esperança per a transformar i ajudar al canvi. L’objectiu final que hem de cercar a través de les nostres petites accions socials i individuals.

En el cas de les desigualtats globals, la mirada alternativa seria anar cap a una economia social i solidària. On la persona, i els seus drets, estigui al centre del model de societat i producció. Pel que fa a l’individualisme, trobam el poder de la tribu, del grup, de la necessària cohesió, si tenim en compte que som éssers socials. L’esgotament de recursos naturals presenta l’alternativa evident de la sostenibilitat ambiental.

L’exclusió social es contraresta amb la inclusió, amb l’eliminació de prejudicis, de conceptualitzacions prèvies que no ens porten enlloc, de generalitzar. Hem d’entendre que tots estem dins un mateix vaixell, i que junts som més forts. Pel que fa a la crisi de valors, l’esperança està en el fet que, realment, tots som educadors i educadores. Tots tenim un paper i una responsabilitat dins aquesta societat. I, finalment, pel que fa a la por i el control social, la mirada necessària està en exercir l’esperit crític i prendre consciència, en el poder personal de cadascú de nosaltres. En connectar amb la nostra força i creure que nosaltres podem aportar alguna cosa, podem formar part del canvi, de l’acció transformadora.

Per jo, en els sis reptes presentats, i com ja he dit, hi ha una premissa clau, que és la humanització, a partir de l’empatia, de tractar a l’altre com t’agradaria que et tractessin a tu mateix. D’entendre que tots som persones. De partir des de la mirada d’un mateix.

I, a partir d’aquests reptes i d’aquesta humanització, la passa important es troba en l’acció, que necessita passió i amor per combatre la indiferència. Per petites que siguin aquestes, hem d’entendre que la repercussió de les accions individuals de cadascú, provoquen un gran efecte més enllà. Que les accions de tots conformen el món on vivim. D’aquí ve la importància d’entendre les causes dels problemes actuals, per comprendre que les nostres accions, d’alguna manera, hi han tingut alguna cosa a veure.

Per poder mostrar i explicar aquestes accions de forma més clara, també compt amb diversos col·laboradors que vindran a les sessions del curs i explicaran les seves iniciatives en aquest sentit.

Quins són aquests col·laboradors?
El primer dia, per exemple, va venir en Tòfol Pons, un artista plàstic. Ell va participar en una exposició de Lisboa, on va presentar la seva obra, ‘La bretxa’, on, justament i des d’una mirada crítica, donava a conèixer el funcionament del Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i l’Organització Mundial del Comerç. Institucions del món actual, que sustenten el model neocapitalista del qual parlàvem. Per tant, és un clar exemple d’una acció feta des del seu camp, l’art plàstic. Cadascú des de la nostra zona i espai podem fer accions que signifiquin.

Després, en la segona sessió, del pròxim dijous, 8 de febrer, vindrà un productor, formatger, en Marc Casasnovas, com a exemple de productor local, d’aquesta mirada d’economia local i sostenible.

També tindrem a l’associació Divers, centrada en l’oci de les persones amb diversitat funcional, per a quan parlem del repte de l’exclusió social. A Alcem la veu, una associació cristiana centrada en fomentar la igualtat dins l’església, i la defensa dels drets del col·lectiu LGTBIQ+ en aquesta; quan el tema central sigui la societat educadora, és a dir, que tots tenim un paper clau i una responsabilitat.

A més de l’associació Ciutadella Vella, per a quan parlem de la importància de crear comunitat, de la tribu, de lluitar contra l’individualisme, i fer cohesió. I a Per la mar viva, quan parlem de l’esgotament de recursos i a com fer-hi front.

Es tracta que els assistents del curs puguin entendre millor l’explicat a través d’exemples reals, alhora que es dona visibilitat a aquests projectes locals, propers, tan importants. Per açò venen aquestes persones, i per aquest mateix fet, la idea final del curs és poder preparar, tots junts, com a tribu, una iniciativa que suposi una acció transformadora. Així, el curs transcendeix més enllà de l’aula, i pretén formar part de l’important canvi de què parla.

Baleària

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.