Què suposa la Directiva DAC7 per a les plataformes de compra-venda?

Foto: GettyImages

Miriam Triay / Ciutadella – Des del passat mes de gener, les plataformes de compra-venda de productes de segona mà o de lloguers d’immobles o vehicles, han de rendir compte de les transaccions que generen determinats guanys, per complir amb la nova directiva europea, la DAC7. A eliris.cat d’aquesta setmana vos explicam algunes de les característiques i canvis que suposa aquesta nova implementació.

DIRECTIVA DAC7
La Directiva DAC7, aprovada per la Unió Europea (UE), representa un pas significatiu en la regulació de l’activitat de les plataformes digitals. Es tracta d’una legislació que persegueix millorar la cooperació fiscal entre els estats membres, inclosa la transparència en els ingressos guanyats pels venedors a través d’aquestes plataformes. En resum, el que fa aquesta legislació és simplificar la recaptació d’imposts per part de les autoritats fiscals.

Amb l’entrada en vigor, per tant, de la DAC7, s’obliga a les plataformes digitals a recopilar, verificar, actualitzar i comunicar les dades sobre les operacions que es realitzen en aquestes, com eBay, Wallapop, Vinted, Milanuncios, o Airbnb. Operacions que impliquin el tracte entre dues persones en la venda d’un producte, i que provenguin del lloguer d’immobles, de la prestació de serveis personals, la venda de béns o el lloguer de mitjans de transport. Per tant, l’objectiu és combatre el frau, l’elusió, l’evasió fiscal.

Així, aquestes plataformes han estat obligades a recopilar dades relacionades amb els imposts dels venedors que operen des de o en països de la UE, des de l’1 de gener del 2023, i a compartir-los amb les autoritats fiscals nacionals, l’Agència Tributària, el passat 31 de gener del 2024. Per així disposar de la informació d’un any natural.

Després, les autoritats fiscals del país en qüestió, han de compartir aquesta informació amb les dels altres 26 estats membres, per aconseguir l’anomenada transparència.

Foto: GettyImages

A QUIN TIPUS DE VENEDOR AFECTA?
L’obligació de comunicar les dades és de les plataformes, com ja hem comentat, però, quins són els usuaris d’aquestes que, a partir d’ara, han d’oferir determinada informació a aquestes? Es tracta d’aquells que, durant l’any natural, hagin venut 30 articles o més, o que hagin rebut més de 2.000 euros per les vendes.

La informació donada inclou dades personals com el nom, la direcció, i el DNI o NIF, així com detalls financers determinats, com la quantitat de diners generats per trimestre, el nombre de vendes i algunes dades bancàries. I encara que aquesta nova directiva pugui generar inquietud sobre la privacitat dels usuaris, l’objectiu és garantir la transparència en aquest tipus d’activitats; no utilitzar aquestes dades amb altres finalitats.

Cal destacar, en aquest sentit, que fins al moment aquest sector -del negoci en línia- havia operat en una espècie de buit fiscal, sense tenir les mateixes responsabilitats que d’altres. Per aquest motiu, la UE s’està posant les piles a l’hora d’igualar la fiscalitat de les vendes en línia.

En aquest sentit, les persones que, fins al moment, no utilitzaven aquestes plataformes amb finalitat de fer negoci, no veuran afectada la seva activitat en elles, i si l’hi veuen, serà de forma molt reduïda. La nova normativa, realment, no introdueix canvis a nivell econòmic. L’únic que ara la plataforma col·laborarà amb l’Agència Tributària.

No obstant açò, pels usuaris que han utilitzat aquestes plataformes per obrir un negoci sense la necessitat de tenir una tenda física, i lucrar-s’hi, donant pas a què deixin de declarar-se un determinat percentatge d’ingressos, sí que notaran canvis en la seva activitat.

ABANS D’AQUESTA NORMATIVA
Fa temps que ja es comentaven certs canvis en aquest sentit. El 2017 el ministre Cristóbal Montoro deia que s’havia d’interpretar la legislació vigent per a fer front a aquestes situacions. Dades com que Vinted el 2022 va generar 260 milions d’euros, Wallapop 771 milions o Milanuncios 5.200 milions a Espanya, eren les que preocupaven a les autoritats fiscals.

En definitiva, a finals del mes que acabam de tancar, hi ha hagut alguns usuaris d’aquestes plataformes que han hagut de lliurar certa informació privada. Canvis en les obligacions fiscals dels clients que pretenen aconseguir una major transparència i garantir que tots contribueixin d’igual manera al finançament de les despeses públiques. A més de millorar, segons ells, la gestió del sistema tributari.

 

Foto: GettyImages

El negoci d’alguns

Estem davant una nova normativa, llavors, que, cercant la transparència, afectarà a tot tipus de venedor de productes de segona mà o de lloguer d’habitatges / cotxes, que facturi més de 2.000 euros en un any natural.

Aquesta forma d’actuar davant la voluntat de coneixement, d’evitar el frau, ens pot semblar més o menys justa, més o menys correcta; però esdevé, en part, a causa de certes situacions que s’han anat donant des que l’online ens acompanya.

Des del setmanari hem volgut endinsar-nos en una d’aquestes situacions reals, que ha tingut lloc a casa nostra, i explicar-vos-la.

En aquest sentit, hi ha certs establiments, que restaran anònims, que han pogut ser testimonis de certes maneres d’actuar que es podrien considerar frau i competència deslleial. Segons ens han explicat, hi ha algunes persones del nostre municipi que, a nivell particular i sense tenir cap negoci real en marxa, han començat a funcionar com a tal: Compren productes d’altres bandes, com les mateixes plataformes (Vinted, Wallapop…), o establiments de segona mà (Mestral…), i després ho venen a través d’aquestes plataformes amb un increment en el preu. Així, la diferència, és el benefici que s’emporten.

Açò fa, com confessa un d’aquests establiments mencionats, que “la complicada situació i competència que ja ens suposa, per molts, la venda per internet, augmenti, i s’acabi transformant en una competència deslleial. Perquè, al final, és gent que no paga imposts ni tributa, i no s’ha d’enfrontar a les mateixes circumstàncies que nosaltres”.

Fets, potser, puntuals, però més comuns del que semblen, com ens han dit al setmanari. I que suposen un perill i un frau tant per a les agències tributàries, que són les que finalment han volgut intervenir-hi, com per als comerços locals, que cada vegada ho tenen més complicat en aquests nous temps on l’internet juga un paper molt important.

Baleària

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.