Raoul Ferrer, enginyer agrònom: “L’encoixinat amb llana pot donar un gran avantatge per combatre les sequeres”

Itziar Lecea / Ciutadella – Raoul Ferrer és conegut a Instagram com “El senyor de les gallines”, nom que va adoptar fent feina a la finca d’Algendaret Nou, on es va ocupar, entre altres coses, d’aquests animals. Nascut a Barcelona, Menorca té molt a veure amb la seva elecció de vida professional, i des de fa un temps, cerca tècniques per millorar la feina al camp. Aquest mes participa en el Seminari d’Agricultura i Medi Ambient que organitza el GOB els caps de setmana de 3 i el 10 de febrer, on explicarà la tècnica d’encoixinat amb llana. Un recurs, diu, que pot ser molt beneficiós per mitigar els efectes de la sequera a les terres menorquines.

Primer de tot, qui és Raoul Ferrer?
Vaig néixer a Barcelona, però des de sempre ha vingut a estiuejar a l’illa i, des de fa 13 anys, visc a Menorca. De fet, dic que som de Sant climent. L’any 2020 vaig acabar la carrera d’enginyer agrònom, tenc un màster en Agricultura Ecològica per la Universitat de Barcelona i formació en agricultura regenerativa i maneig holístic per l’Institut Savory, mundialment conegut per l’estudi de l’agricultura regenerativa. A Menorca he fet feina amb el GOB, fent assessoraments, i també he treballat per algunes finques que apliquen aquestes metodologies. Van ser els dos estius a Algendaret Nou, quan tenia 15 i 16 anys, que em vaig decidir dedicar-me professionalment a aquest sector.

Per què l’elecció d’estudiar agricultura regenerativa?
Sempre he estat molt defensor de cuidar el nostre sòl, perquè és la base de l’agricultura. Crec que tothom hauria de tenir-ho clar. Fa dos anys, a Catalunya, vaig agafar un hort de 100 metres quadrats, on vaig començar a protegir el terra. En aquesta recerca, i veient que la palla ara està molt cara, vaig començar a pensar quins materials podria emprar per cobrir el sòl. Sabia, des de feia temps, que la llana podia ser una opció. Actualment, la llana es considera un residu, i no es vol ni per tèxtil, perquè rentar-la surt molt car, a banda que a la península només hi queda un lloc on la rentin, si no s’ha de dur a França. D’aquesta manera, la majoria de ramaders intenten cremar-la amb gasoil -perquè és ignífuga-, l’enterren o l’acumulen. En aquesta situació, em vaig posar a investigar les propietats de la llana per fer-la servir com a encoixinat, per protegir el terra. I hi va haver tres propietats que em van cridar molt l’atenció.

Quines són aquestes propietats?
La primera va ser que la llana aconsegueix retenir la humitat de l’aire, cosa que a Menorca seria molt útil amb el grau d’humitat que hi ha. I la segona, és que és un gran aïllant, no deixa passar la llum del sol. Açò ens permet mantenir la humitat a terra, però també agafar-ne de l’ambient. La llana pot absorbir fins a un 30% del seu pes en aigua. A banda d’aquestes tres propietats, en té d’altres que també són molt útils, pel que em vaig decidir a emprar-la com a encoixinat.

Com vas aplicar aquesta tècnica?
El procés va seguir amb l’ajuda d’una ramadera de Catalunya que també empra aquesta tècnica i que em va donar llana que tenia acumulada. Amb aquest experiment, he pogut veure durant els darrers dos anys que realment és una tècnica molt útil que, tanmateix, tampoc he inventat jo. La llana com encoixinat sempre s’ha emprat, però en els darrers anys, s’ha perdut. Pel que he procurat tornar-ho a difondre com a pràctica que es pot emprar al camp. De fet, el mes de setembre de l’any passat vaig escriure un article per la Sociedad Española de Agricultura Ecológica on explicava tot el que he pogut observar.

Hi ha altres usos que es podrien donar a la llana?
Sé que hi ha una al·lota a Mallorca que empra la llana com a element per compostar. No és l’única sortida que se li pot donar a la llana. Tot i que l’encoixinat xoca més, perquè el que és més habitual avui en dia és encoixinar amb palla, restes vegetals o fins i tot amb plàstic.

Has comentat que seria una tècnica beneficiosa per Menorca, n’has fet alguna prova?
Encara no he fet cap prova, tot i que m’agradaria. Però estic segur que per les característiques climàtiques, podria anar molt bé per retenir la humitat a terra, aconseguit un estalvi d’aigua que serà de cada vegada més necessari. En aquest sentit, l’encoixinat amb llana pot donar un gran avantatge per combatre les sequeres que patirem -que patim- a l’àrea mediterrània arrel del canvi climàtic.

Pot ajudar la llana a combatre els efectes del canvi climàtic?
Està clar que les èpoques de sequera serà un fet al qual els agricultors i ramaders ens haurem d’acostumar. No només per la manca de pluges, sinó també per les altres temperatures durant l’hivern, com les que tenim enguany. I el sector primari és el primer que pateix amb aquests canvis, pel que es fa necessari cercar solucions que ajudin a mitigar els efectes del canvi climàtic. Hem de cercar tècniques, per boges que siguin, per minvar aquests efectes. La llana, en aquest sentit, s’ha demostrat una bona solució. De fet, crec que no només per l’agricultura és útil, sinó també per l’horta i, en especial, per arbres fruiters. La prova que he fet al meu terreny aquest estiu, m’ha suposat regar només una vegada per setmana amb temperatures de 35 i 40 graus. Si tothom que a Menorca es dedica a l’agricultura o té horta -encara que sigui per autoconsum- emprés llana, ens estalviaríem molts de litres d’aigua.

És més senzill emprar la llana en agricultura que en tèxtil, que és on l’associam generalment?
El gran avantatge de l’ús de la llana en agricultura, és que no s’ha de rentar, com es fa amb la que s’empra per tèxtil. De fet, interessa que estigui el més bruta possible, perquè així manté totes les propietats, fins i tot de nutrients, que després passen al sòl en el procés de descomposició. A més, es pot combinar amb l’ús de tèxtil que també ens interessa recuperar. Hem de recordar que la llana és aïllant, pel que ens protegeix del fred i la calor, i evitam ampliar la indústria tèxtil amb teixits de plàstic.

Baleària

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.