Ahir, un diumenge de gener ben fred, tornarem a pujar al castell d’Alaró a 822 metros d’altitud. És una miranda natural excepcional, un lloc gairebé inexpugnable, motiu pel qual hi bastiren un dels tres castells roquers de Mallorca. És un indret carregat d’història i el nostre guia, l’historiador Gaspar Valero, sempre ens refresca la memòria amb els fets ocorreguts a aquest lloc emblemàtic. El 902/903 va dur-se a terme la conquesta islàmica de Mallorca: els musulmans s’imposaren sobre els centres de poder autòctons i l’illa s’incorporà a l’emirat. Immediatament, s’inicià el procés d’islamització de les Balears, que fou relativament ràpid. No obstant, hi hagué un important nucli de resistència autòctona mallorquina al castell d’Alaró. Els seus protagonistes eren anomenats “Rum”(cristià) a les cròniques islàmiques. El geògraf andalusí Abu Bakr al-Zuhri (mort entre 1154-1161) a la seva crònica Kitab al-Ibar: “En aquesta illa es troba una gran fortalesa construïda en un lloc alt i erm sense igual en el món habitat amb el nom de Hisn Alarum. Aquesta fortalesa s’aixecà sobre el cim d’un puig de pedra dura on hi ha una font abundant”. Conten els mallorquins que quan l’illa fou conquerida a l’època de Muhammad, fill cinquè del emir Ummaya a al-Àndalu, els Rum es feren forts en aquesta fortalesa durant vuit anys i cinc mesos després de la conquesta sense que ningú pogués fer res contra ells. Només la falta de queviures els obligà a sortir.
L’altre nucli de resistència tengué lloc l’any 1285. En morí el rei Pere el Gran d’Aragó, germà de Jaume II rei de Mallorca, va succeir-lo el seu fill Alfons que culminà la campanya de la incorporació de l’illa a la corona d’Aragó gairebé sense resistència. Així i tot, tornà a haver-hi un nucli de resistència al castell d’Alaró liderat per Guillem Cabrit i Guillem Bassa, principals defensors de la fortalesa i dels drets del rei Jaime II de Mallorca. La llegenda conta que quan el jove rei Alfons es trobava amb el seu exercit sota les murades del castell es sentiren aquestes paraules:
“-Qui és que gosa manar-nos que entreguem el castell?”
Aleshores, el propi Alfons digué:
“-Jo so Anfós, rei d’Aragó i de Mallorca”.
El defensor no s’acoquinà gens i respongué, altívol i sarcàstic:
“- Anfós torrat o ben aguiat amb salsa mengen els homes, i no crec que hi hagi rei que tengui nom de peix. Només reconeixem com a rei nostre senyor en Jaume de Mallorca”.
Alfons molest i enfurismat demanà qui era que havia gosat dir aquelles paraules insultants.
Des de dalt digueren:
“ Jo so en Cabrit i aquest, el meu company, s’anomena Bassa”.
El jove rei d’Aragó contestà impetuós:
“Idò jo te jur, Cabrit, que t’he de fer torrar com un cabrit”.
Sembla que després de la conquesta del castell, Alfons complí la seva brutal promesa i manà executar en Cabrit i en Bassa a la plaça vella del poble d’Alaró. L’any 1622 Joan Coll, rector d’Alaró i el bisbe de Mallorca beneïren la capella del santuari de la Mare de Déu del Refugi, que conté un retaule amb les figures pintades de Cabrit i Bassa amb els asts o ferros de la brutal torrada.
Són llegendes forjades sobre fets històrics que ens agrada escoltar perquè ens ajuden a recordar d’una manera més atractiva la història de Mallorca.
