Recuperant la història des fillet des caragol

Itziar Lecea / Ciutadella – Les noves generacions no les recordaran -de fet, potser ni les més velles recorden la tortuga-, però el tram de Sa Contramurada que va des de l’Oar fins a la Plaça des Pins era guardat per dues estàtues que representaven dos fillets cavalcant un caragol i una tortuga. Aquestes dues representacions van aparèixer en el moment de la urbanització de bona part de la ciutat, durant les primeres dècades del segle XX. I han restat a l’imaginari ciutadà durant algunes dècades més, encara que faci anys que ja no estan dempeus. Ara, i gràcies a una feina de recuperació i recerca del que és tècnic del Teatre des Born, Joan Gomila, i la voluntat de l’actual equip de govern, existeix la possibilitat de tornar a veure al fillet del caragol i la tortuga.

Recuperant la història
La generació “millenial” de ben segur que recorda el fillet del caragol que s’alçava davant l’Oar. Però la generació Z, ja deu saber-ne poc, si és que en sap alguna cosa. És així com es va perdent la memòria ciutadana que, amb un poc de sort i molts de contactes, sembla que es pot tornar a recuperar.

Però començam pel principi. “Aquestes estàtues surten d’una fàbrica que hi havia a Barcelona, on feien elements arquitectònics en pedra artificial. Allà hi feien balustres, elements per façanes i altres ornaments arquitectònics i de jardí. De fet, a banda d’estàtues, també feien altres coses, com les copes de jardí, de la qual en tenim una mostra a la Plaça Federico Pareja, tot i que també n’hi havia a la plaça des Pins. Aquestes copes, junt amb les estàtues, es van col·locar quan es va urbanitzar la Contramurada”, comenta Joan Gomila, en Gumi com el coneixen a tots els teatres de l’illa. Ell n’ha seguit la pista durant temps, així com la història que els acompanya.

La seva recerca va començar fa uns anys, “quan na Maite Salord era regidora de l’Ajuntament” diu Gomila, “em va comentar que tenien parts de l’estàtua, que va quedar tirada a una tanca municipal darrere l’escola de Pintor Torrent. Durant el temps que va fer a la tanca, uns vàndals la van destrossar fins al punt que en va desaparèixer el cap. Així, quan Salord em va demanar de poder-la reconstruir, vaig veure que era bastant inviable. Vaig aferrar les peces que tenia, però hi faltava el cap, una cama, una mà… Pel que només em quedava l’opció de fer-la de nou. En aquell moment em vaig interessar per la procedència d’aquestes estàtues, remenant a l’Arxiu Municipal per si podia seguir la pista a través de les factures de compra. Vaig trobar el fil de que a altres bandes hi havia estàtues com aquesta. Però va ser bastant complicat.”

 

Un cop de sort
El temps va passar sense que en Gumi pogués trobar res que li dones una pista de com recuperar l’escultura, fins que, “anys més tard, i de casualitat, el net de l’escultor, el senyor Albert Bacaría va telefonar al llavors regidor de Cultura, Andreu Cardona, per demanar-li dades de les escultures, ja que n’estava fent un llibret. Cardona me’l va remetre a jo, ja que sabia que m’hi havia interessat, i des de llavors estem en contacte.”

Durant aquest temps, en Gumi ha pogut recopilar molta informació d’aquestes escultures, gràcies al contacte que ha tingut amb Bacaría i també a les recerques que ell ha fet. “L’escultura original és obra de l’artista català Jaume Martrus i Riera, nascut l’any 1889 a Manresa. Va ser un escultor, dibuixant i caricaturista bastant reconegut de l’època, i dins Barcelona hi ha encara diverses obres seves. De fet, per tot Catalunya hi ha repartides una bona quantitat d’estàtues del fillet del caragol que es van fer en el seu moment: n’hi ha Lleida, Manresa, Lloret de Mar, a Cava Rovellats -on hi ha tant la tortuga com el caragol en molt bon estat-, a Premià de Mar… A Menorca, a banda dels dos de Ciutadella, també hi havia un fillet amb el caragol a l’hotel Port Mahón. De la de Premià de Mar, que també va sofrir desperfectes a causa d’un acte vandàlic, la van tornar a reconstruir i la van fer en bronze, perquè no es fes malbé amb el temps.”

Pel que fa a les dues estàtues de Ciutadella, en Gumi comenta que “primer es van construir dos brolladors: un davant el que era Cas General, on hi havia el fillet de la tortuga; i l’altre era davant l’Oar, on s’hi va col·locar el fillet des caragol. Eren dos jardinets romàntics on s’hi atracaven els al·lots a jugar. Tanmateix, l’escultura original es va fer en fang. I, d’aquella, es va fer un motlle per reproduir-la en sèrie. Aquest motlle estava fet de dues peces. Per una banda, hi havia el caragol, tortuga o altres animals que també es van fer; i per altra, el fillet, que s’afegia i quedava tot d’una peça. El senyor Bacaría m’ha passat fotos de l’escultura original, feta de ceràmica. I me n’ha contat coses com que, la idea original del fillet del caragol, era anar amb el braç aixecat, en actitud d’alegria. Però, en el moment de fer el motlle els hi va donar problemes i van haver de canviar d’idea i fer-la amb el braç cap avall. La manera de construcció feia que es posessin ferros a dintre per ajuntar les peces. Aquests ferros es van anar deteriorant i rompent, a la vegada, l’escultura.”

El pas del temps, inevitable, va fer que les dues escultures acabessin la seva vida en el record. “L’estàtua del fillet des caragol es va rompre amb un cap de fibló, que va fer caure una branca damunt, i la va trencar. Es va tornar a posar de peus, però ja estava malmesa”, comenta Gomila.

 

En el camí de la recuperació
Recuperar les dues escultures sembla més a prop que mai, ja que, segons comenta Gomila, “Bacaría, net de l’escultor Martrus, vol demanar permís a Cava Rovellats, on hi ha les dues estàtues en bon estat, per fer-ne un motlle i tornar-les a reproduir, degut al fet que hi ha diversos ajuntaments de per Catalunya que han mostrat el seu interès a recuperar les que tenien al seu municipi, però que, amb el temps s’han anat rompent.”

La idea de l’Ajuntament de Ciutadella, com confirma la regidora de Serveis Generals, Esperança Juaneda, és poder-los recuperar just es pugui, seguint la feina d’altres ajuntaments que tenen la mateixa petició.

De fet, en Joan Gomila comenta que “hi ha sentir des poble per recuperar aquestes estàtues, i mostra d’açò és que tots els regidors i regidores de cultura que han passat per l’Ajuntament, s’han interessat per l’estàtua”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.