Formatge vell, molt vell Per Bep Portella Coll

En Damià i jo, comptant oblades. Foto de Josep Portella.

L’altre dia em vaig sorprendre amb un producte exposat a la botiga de Sa Cooperativa del Camp, a Alaior. En el mostrador tenien, en unes capses de plàstic, un ratllat amb una etiqueta: Formatge per pescar. De vegades ens basta poca cosa per anar seixanta anys enrere. Tot d’una em va venir la imatge de nosaltres, els germans, que amb una ratlladora vella esmicolàvem formatge que era com una pedra i amb una olor que se sentia d’un carrer enfora. Record que em feia sentir bé, ratllar formatge. Eren peces que mon pare havia baratat a qualque lloc: el pagès rebia una senalla d’oblades o salpes i ell li lliurava un parell de peces de formatge vell que ja no es podia vendre. Amb el formatge ratllat fèiem bossetes que, quan anàvem a pescar, valien el seu pes en or. A la pesquera, mentre mon pare bromejava amb pa per veure si les oblades llambrejaven, nosaltres posàvem un coc de pa dur en remull en un cocó. Quan s’havia reblanit prou, amb la pressió de les dues mans li trèiem tota l’aigua salada i hi mesclàvem una embosta de formatge ratllat. Amb les mans, anàvem unint les dues mases fins que es formava una pasteta uniforme i dura, era l’esca que ficàvem a l’ham. D’aquella bolla que era com un puny, llevàvem pessics que tornàvem arrodonir.  No us sabria dir per què, però es veu que les oblades perdien el seny amb aquell formatge i pegaven que donava gust. Al final de la pescada, mon pare sempre ens deixava fer un parell de calades per treure les nostres. Sempre me’n recordaré d’una pescada que vam fer a sa Punta de Corniola, un lloc inaccessible al que baixàvem sense cap protecció, en la que vam comptar 224 oblades. Si més o manco, cinc oblades feien un quilo de pes, compteu 224. A jo em surten quaranta-quatre quilos. No em puc imaginar com vam poder pujar de sa Punta de Corniola amb tota s’armada i aquell sac de peix. Quan hi pens he d’exclamar: beneïts temps salvatges! Amb la civilització, tots ens hem acostumat a no passar pena. Avui, aquelles peces de formatge vell, molt vell, que baratàvem amb peix a sa Torre d’en Quart, són productes pre-elaborats  que es venen envasats en la botiga. Deuen fer el mateix servei, però ja no és el mateix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.