Joan neix a Barcelona l’any 1854. No sé quan arriba a Ciutadella. El jove estudiarà comptabilitat i tenidoria de llibres i durà durant molts d’anys els nombres de la fàbrica d’en Pere Cortès. Probablement és en Pere que l’encamina cap al republicanisme i la il·lustració. El 1888 obre una escola privada “Escuela Torres” per a pàrvuls i a més dona classes de comptabilitat, activitat que es perllonga almenys fins a finals del XIX en cooperació amb el seu amic, Joan Benejam. Aquest 1888 també és elegit president del Cercle Artístic. Ja dins la darrera dècada del segle, Torres ingressa en la modesta lògia maçònica Torre de Babel, del Gran Orient Espanyol i treballa en la creació i consolidació de les societats La Obrera i La Sexagenaria, cooperatives de consum, mutualitats i dipòsits per a pensions de vellesa. Convençut del poder de la premsa, crea i dirigeix tres periòdics: El Pueblo, El Hijo del Pueblo, i El demócrata, que surten a Ciutadella entre 1896 i 1899, decididament republicans i obreristes. És amic i company de Joan Benejam i col·laborador de Joan Mir i El Porvenir del Obrero. El 1899 participa en el Primer Congrés Catalano-Balear de Cooperatives i és elegit vicepresident de la Junta Catalano-Balear que presidirà Joan Salas Antón, de la poderosa cooperativa La Saballedense. Es mou pel món cooperativista o mutualista, fins que el 1917 salta a la política institucional i surt elegit regidor per la candidatura republicana. Forma part de la corporació fins la dictadura de Primo de Rivera. En aquesta primera etapa, tot i des de la minoria, Torres impulsa la creació d’una escola graduada, que estarà temps a arribar, i de la construcció de cases barates, que no es farà en la magnitud que ell defensava fins després de la guerra. L’any 1930 tornarà a ser regidor en aquells ajuntaments de transició fins a les eleccions de 1931. L’any 1930 serà elegit automàticament alcalde, ja que és el regidor de més edat; ho serà per poc temps. El 1935, el govern de la Segona República li atorga el títol de cavaller de l’Ordre de la República Espanyola. A partir de la guerra civil i de l’assassinat del seu amic, J. Teodoro Canet, Joan Torres es decanta completament de l’activitat pública. Morirà l’11 de maig de 1947 a 93 anys. Casat amb Josefa Faner Pomar, educarà als seus fills per a l’acció social i ciutadana. Així, Llorenç, Guillem, Miquel, Antoni i Joan, seran dirigents del Cercle Artístic, del Casino 17 de gener, del club Minerva, etc.
Nota. Amb aquest indisidenter vull canviar el contingut dels escrits, després de dos anys llargs de fer-los del mateix to. Així que obriré aquesta vena de biografies de ciutadellencs desconeguts o oblidats, i algun que no, perquè no hi ha res com conèixer els nostres avis per saber qui som. Si algun descendent dels Torres Faner es vol posar en contacte amb jo ho agrairé, ja que estic treballant en la biografia llarga d’aquest personatge.
