La basílica del “Sacré Coeur” de París és visitada cada any per més d’onze milions i mig de turistes àvids d’història i d’espiritualitat. Un nombre només superat pel de la cèlebre catedral de “Notre Dame”. Se situa a 130 metres d’altitud damunt el turó de Montmartre, oferint una de les més belles panoràmiques de la capital francesa.
La construcció d’aquesta basílica començada el juny de 1875 va ser objecte de varies polèmiques. Primer pel lloc triat per edificar-la. Fou damunt d’aquest turó de Montmartre on millers de parisencs membres de “La Commune de París”, (un breu govern popular format després de la derrota francesa a la guerra franco-prussiana que va governar entre els dies 18 de març i 28 de maig de 1871) foren massacrats durant la trista setmana sagnant de 1871.
El 1873, els diputats ja estaven en contra de l’elecció d’aquest lloc per construir aquell edifici religiós en considerar que es tractava d’una manera d’expiar el pecat de la massacre dels membres de la “Commune”. Des de l’inici de les obres el 1875 fins a llur finalització el 1919, la construcció de l’edifici comptà amb set arquitectes amb el retard que això suposava i l’augment del cost de l’execució de l’obra.
Una altra curiositat d’aquesta basílica és el seu color sempre blanc resplendent. En realitat el seu secret no és més que el material emprat per construir, una pedra calcària provinent d’una pedrera situada a uns 70km de París. En contacte amb la pluja, aquesta pedra calcària adquireix una qualitat auto netejadora. Per això la pedra sempre es veu neta. Hem de dir que el secret més ben guardat de París és no revelar que hi plou més que a Londres.
La basílica del “Sacré Coeur” també abriga el mosaic més gran de França. Fou realitzat entre el 1921 i el 1923 pel taller Guilbert Martin de Saint Denis. Te una superfície de 475m2 i decora els sostres de l’absis. A més de representar el Crist ressuscitat, comporta nombrosos detalls de personatges de l’època.
També pot presumir de tenir la campana més grossa del país. Fou instal·lada a la part superior del campanar l’any 1895. Es varen necessitar 28 cavalls per pujar les seves 19 tones al turó de Montmartre.
Quan visit monuments dignes d’admirar arreu del món som conscient de les dificultats que llur edificació va suposar a èpoques on no disposaven dels mitjans d’avui. Sempre tenc un pensament per a la mà d’obra que hi deixava inclús la vida per les pèssimes condicions laborals que existien aleshores. Se sol parlar dels arquitectes i mai dels qui anònimament executaren les obres.
