La publicació i traducció a diferents idiomes del llibre “un hivern a Mallorca” on la gent de l’illa en va sortir una mica mal parada va donar a conèixer l’estància l’any 1838 dels famosos amants, Amandine Aurore Lucile Dupin, escriptora francesa més coneguda amb el pseudònim de Georges Sand, i del músic polonès Frederic Chopin. Aquesta estància ha significat un gran reclam turístic pel poble de Valldemossa on aquests dos personatges varen residir a una cel·la de la seva magnífica cartoixa. Chopin composà durant la seva estància a Mallorca les més belles peces anomenades “Préludes”. Però les costums liberals de Georges Sand, una dona que vestia pantalons, que fumava, que tenia dos fills d’un matrimoni anterior i que vivia amb el seu amant tísic, xocaren amb les creences i tradicions de la societat conservadora de l’època a Mallorca. L’escriptora va lloar molt el paisatge de l’illa qualificant-lo fins i tot d’exòtic però es va queixar del tracte rebut pels seus habitants.
El pseudònim de Georges Sand neix de la voluntat de l’escriptora de sembrar el dubte sobre la seva identitat per augmentar les seves possibilitats de ser publicada dins un univers editorial aleshores totalment masculí. Un dels seus mèrits va ser contribuir a fomentar l’emancipació de la dona participant a la vida intel·lectual de la seva època a França al segle XIX. Rebia a ca seva gent com Franz Liszt, Chopin, Balzac, Flaubert, el pintor Eugène Delacroix i molts d’altres. També mantenia una important correspondència amb el gran Victor Hugo que mai va conèixer en persona.
Havia nascut el 1804 a París i morí l’any 1876. Havia escrit 70 novel·les, contes, obres de teatre i textos polítics. La seva vida amorosa agitada va suscitar moltes crítiques a l’època. Era una dona amb ànsies de llibertat que va viure una experiència dolorosa coma esposa. La seva mare per alliberar-se d’ella va empènyer-la a casar-se quan només tenia 18 anys amb el baró Casimir Dudevant, un home groller, poc culte i que la maltractava. Varen néixer dos fills d’aquell matrimoni però es varen separar al 1836, quan encara no existia el divorci a França.
Als meus ulls, va ser una autèntica feminista, una dona culta i valenta, àvida de llibertat que va posar en pràctica la seva manera de pensar que no era més que l’alliberament del jou al que estaven sotmeses les dones per un món masclista tradicional que les tenia arraconades a la casa i destinades a la procreació.
Gràcies a aquestes valentes dones molt criticades i sovint mal vistes per un món històricament masclista, nosaltres avui podem gaudir dels avanços i drets que les seves lluites varen aconseguir. Sempre he pensat que tenir idees més avançades per l’època i la societat en la que ens toca viure implica una lluita àrdua moltes vegades rebutjada, incompresa i problemàtica. Sembla que a la vida resulta més fàcil i confortable conformar-se en seguir el camí traçat. Rebel·lar-se contra les injustícies que ha patit la dona des de temps immemorials és un camí molt més difícil que requereix molta valentia.
