Kim de l’Horizon va néixer l’any 2666 a Gethen. Ha estudiat filologia alemanya, cinema i teatre, i actualment estudia bruixeria amb Starhawk.
Aquest fragment de la nota biogràfica de l’autor, que podem trobar a la solapa de Llibre de sang, és tant una declaració d’intencions (podeu comprovar les dades) com la manifesta voluntat de no ser catalogat. De qualque manera d’això va aquest llibre.
De bon principi ja us he de dir que, tot i que m’ha apassionat, no sé ben bé com presentar-vos el que he llegit. Quan això em passa no tinc altre remei que recórrer a la sinopsi argumental que ens proporciona la contracoberta:
La veu que travessa el Llibre de sang és una força entregada incondicionalment a l’exploració (…) d’una vida i un cos, els propis, agafats en tota la seva latitud: des dels arbres que poblaven el jardí de la infància fins als éssers que els omplen al ple de la joventut…
Us haureu adonat que tampoc aquest resum és especialment aclaridor, la qual cosa, per altra part, és perfectament comprensible si tenim en compte que Llibre de sang transcendeix qualsevol possible classificació i que l’autor, explícitament a les seves pàgines, rebutja etiquetes, abomina de clixés i, en definitiva, esmicola totes i cadascuna de les cotilles socials que quadriculen el nostre món.
Autobiografia, memòries, assaig, novel•la? Tot això i res d’això alhora. Un torrent literari que t’arrossega. Llibre de sang està escrit originàriament en alemany, Blutbuch, i, com em va comentar Faristol maonès a una xarxa social, és un llibre de molt difícil traducció. L’ús de termes dialectals propis de cantons suïssos, la inclusió de paraules d’origen francès, la utilització d’argot i d’un llenguatge no-binari, s’han traslladat al català sense que res grinyoli. A més de les nombroses paraules i expressions angleses -i textos sencers- que farceixen la narració. No ho acostum a fer, però crec que és de justícia esmentar el traductor, Joan Ferrarons.
La infantesa, la família, la relació amb el monstre i la bruixa de glaç, la descoberta d’un mateix, la consciència del propi cos, la recerca del passat i les trobades sexuals del present, la vida d’unes dones remeieres com a història compartida de transgressió i reivindicació, el trencament dels esquemes heteronormatius… tot això, i més, en un llibre que combina, així mateix, la prosa lírica amb recursos de novel•la històrica, mentre la introspecció personal se’ns mostra talment fos ficció narrativa,
Estructurada en cinc parts, cada una amb un registre diferent, potser la central m’ha resultat la més impactant. Sota el títol Cercant el faig de sang mare la investigació sobre aquest arbre al llarg de la història –que, per altra part, lliga amb el rerefons familiar- s’entrellaça amb tot un seguit d’anàlisis politicoliteràries i un grapat d’encontres sexuals. No debades FSM és un acrònim que, al seu arxiu informàtic, té doble significat: “faig de sang mare” i “follar sense miraments”.
Però anem una passa més enllà. És el moment d’incloure una cita textual que, clara i explícita com és, m’estalviarà donar-vos més explicacions.
“I és que de fet mai no he estat marica, perquè per ser marica cal creure que només hi ha dos gèneres i que a tu et va el teu mateix gènere, però jo ja he deixat d’explicar-me aquesta història per no dormir que diu que només hi ha dos gèneres (…) Feu sense mi, ferrerons de l’statu quo (…) Existeixo, però no penso participar en el vostre joc de petards binari, en el vostre paintball de boigs, en el vostre parc d’atraccions de la repressió.”
En conclusió, per no allargar-me més, Llibre de sang és una obra tan impressionant com feliçment disruptiva; i també necessària, gosaria dir, per sortir de l’espai mental del confort anestesiant. I a sobre, amb una prosa brillant farcida d’imatges poderoses i reflexions esmolades. No es pot deixar perdre.
“Cerco camins que em duguin a dins meu, a la memòria del cos.”
