Rafel neix a Ciutadella l’any 1868. És fill de Josep Torrent Marquès (Ciutadella, 1836-1884) i Magdalena Faner Benejam (Ciutadella, 1841). Comença a treballar com a mosso en una fàbrica de sabates i, a poc a poc, va ascendit per arribar a ser escrivent i comptable, fins que el 1918 posa la pròpia fàbrica de talons a la casa de la família, a la Contramurada. Hem d’apuntar que el 1899 obre un centre d’ensenyament privat que no deu prosperar. Es casa amb Margarita Prats Triay (Ciutadella, 1873 – 1949), amb la que té dues filles: Esperança i Margarita, i un fill, el reconegut pintor Pepe Torrent. L’activitat de Rafel, més allà del jornal, és la literària i la social. En aquesta darrera, el 1900 és viceadministrador de la societat cooperativa La Obrera, impulsada per Joan Torres Petrus; entre 1910 i 1925 (aprox.) serà representant a Ciutadella de la societat Los previsores del porvenir, el 1925 és secretari del Círculo Unión Mercantil i Industrial. Pel que fa a l’activitat literària, sembla que escriu les primeres poesies quan té vint anys. El 1893 crea i dirigeix La golondrina, una publicació de la que surten només 9 nombres. Torrent col·labora amb el seu amic, Torres Petrus en els periòdics El Pueblo, El Hijo del Pueblo, que surten entre 1896 i 1899, de caràcter obrerista i d’esquerres, ho fa amb la publicació de poesies que tenen aquest càracter. Més endavant, Torrent col·labora amb Menorca Artística (1903-1906) i Juventud Republicana (1910-1916), amb articles i poemes, encara que la seva presència més prolongada en un mitjà serà a les pàgines d’El Iris. El 1915 edita “Amor y patria”, un recull de la seva obra dispersa en castellà, amb una secció “en lengua regional”, que imprimeix la viuda de Salvador Fàbregues. A més de tots els tòpics de la poesia pàtria i amorosa local, Torrent demostra una preocupació per temes socials amb poemes com “Los hijos del trabajo”, “Ley fatal” “Para Cuba”; anys després, el 1924, participa en un acte a favor dels obrers sense feina amb la lectura d’”Ansias Populares”. Torrent escriu i publica fins la seva mort, el 1928. El 1919 és un dels organitzadors de l’homenatge a Pere Cortés; el 1922 pren part a l’homenatge a Joan Benejam, el seu amic; el 1925 edita l’opuscle homenatge a Joan Benejam. Mor el 15 d’abril de 1928, als 59 anys d’edat.
