Les casetes de vorera, a debat: Cultura viva a protegir L’inventari de casetes de vorera elaborat pel Consell de Menorca inclou setze construccions singulars del terme de Ciutadella

C.M / Ciutadella – La protecció de les casetes de vorera ha tornat a ser notícia aquesta setmana, amb l’aprovació, per part del Senat, de la proposta presentada pel Partit Popular de modificar la Llei de Costes per blindar les casetes i evitar el seu esbucament. Una iniciativa que ha topat amb l’oposició del PSOE, que ha denunciat que la proposta posa en risc la protecció de la costa menorquina i que, tanmateix, per sortir endavant, necessitaria l’aval del Congrés dels Diputats, on els populars no tenen la majoria suficient per ratificar-la.

A finals de gener de 2021, ara fa tres anys, la Demarcació de Costes va notificar els concessionaris de les casetes de vorera de la Cala Sant Esteve que els revocava la pròrroga de la concessió, i els ordenava esbucar les construccions, previ dipòsit d’un aval de 20.000 euros. Una notificació que rebrien mesos després, amb el mateix contingut, els concessionaris de les casetes de vorera d’Alcalfar.

La pressió social i política -amb cartes del Consell a Demarcació de Costes, l’Autoritat Portuària, Ports de les Illes i els ajuntaments, instant a prendre mesures per garantir la supervivència de les casetes i evitar el desallotjament dels concessionaris- va fer que l’Administració rectifiqués i es comprometés a salvar de la demolició les construccions catalogades. 

L’Ajuntament ha integrat al catàleg de béns i elements protegits incorporat al nou Pla General les coves inventariades pel Consell per tal assegurar-ne la protecció

Però no tots aquests béns etnològics es troben incorporats als catàlegs municipals d’edificis protegits. Es calcula que només ho estan, de fet, unes 150 construccions. Són menys de les que figuren, de fet, a l’inventari elaborat per Llucia Pons per encàrrec del Consell de Menorca, i que xifra en 200 les casetes de barca o casetes d’anar a vega repartides per la costa menorquina. El PP calcula, però, que amb la seva proposició no de llei se’n preservarien unes 400, just el doble de les recollides a l’inventari.

CIUTADELLA
En el cas del terme de Ciutadella, el treball elaborat el 2004 per Llucia Pons comptabilitza un total de 16 casetes. Es tracta de les casetes de les platges d’Es Bot i d’Es Tancats, a La Vall; la caseta de Villaseca, a ses Fontanelles; la caseta de Cala Morell; la caseta del penyal de Cala Morell; la casa de Cala en Blanes; la casa de Cala Pilar; la caseta de Cales Pous; les coves prehistòriques, reutilitzades como casetes de vorera, des Bòlid i d’en Felitus, a Cala en Turqueta; la caseta Miramar i sa Cova, a la mateixa cala; la Cova d’en Monjo i Lluís, també a Cala en Turqueta; la Cova des Pardals; la caseta de vorera de Son Xoriguer i la caseta de sa Caleta.

Tot i que la fórmula legal que assegura, en principi, el manteniment de les casetes de vorera passa per la seva catalogació, el règim genèric de protecció que la llei de patrimoni històric concedeix als béns integrants dels patrimoni de les Illes podria abastar fins i tot aquelles construccions que no estan inventariades. Aquest és el parer, si més no, de la cap del servei de Patrimoni del Consell de Menorca, Joana Gual, que recorda, amb tot, que l’inventari elaborat per la primera institució menorquina “és més aviat una base de dades interna, per la qual cosa no té cap formalització jurídica”. “L’única forma de donar forma jurídica a la protecció d’aquests elements singulars passa -destaca Gual- per la seva declaració com a béns catalogats, béns d’interès cultural o la seva incorporació als catàlegs de béns i elements protegits dels ajuntaments”. Sigui com sigui, la tècnica recorda que la Demarcació de Costes ha de complir la llei de patrimoni històric i les mateixes normatives de planejament dels ajuntaments, que comprenen i integren els respectius catàlegs d’edificis protegits.

Entre les casetes inventariades del terme de Ciutadella, s’hi troben algunes coves prehistòriques reutilitzades com a habitatges, com les de Cala en Turqueta

El regidor d’Urbanisme de Ciutadella, Joan Benejam, ha explicat, per la seva banda, que des de l’Ajuntament s’ha fet l’esforç d’incloure les casetes de barca i d’anar a vega distribuïdes al llarg de la costa ciutadellenca en el catàleg de béns i elements protegits incorporat al nou Pla General, i que se n’han inclòs, de fet, algunes més a suggerència del mateix Consell insular. 

LES CASETES DE CIUTADELLA

  • CASETA DE LA PLATJA D’ES BOT (ALGAIARENS)
  • CASETA DE LA PLATJA D’ES TANCATS (ALGAIARENS)
  • CASETA DE VILLASECA (SES FONTANELLES)
  • CASETA DE CALA MORELL
  • CASETA DEL PENYAL DE CALA MORELL
  • CASA DE CALA EN BLANES
  • CASA DE CALA PILAR
  • CASETA DE CALES POUS
  • CASETA (COVA) DES BÒLID (CALA EN TURQUETA)
  • CASETA (COVA) D’EN FELITUS (CALA EN TURQUETA)
  • CASETA MIRAMAR (CALA EN TURQUETA)
  • SA COVA (CALA EN TURQUETA)
  • COVA D’EN MONJO I LLUÍS (CALA EN TURQUETA)
  • COVA DES PARDALS
  • CASETA DE SON XORIGUER
  • CASETA DE SA CALETA

El senat aprova la proposta del PP de blindar les casetes a la llei de costes

Tanmateix, l’oposició socialista frenarà la proposta al Congrés, on el PP no té majoria

C.M / Ciutadella – El  ple del Senat espanyol ha donat llum verda aquest dimarts a la proposta del Partit Popular de modificar la Llei de Coster per protegir els “nuclis costaners tradicionals amb valors etnològics inqüestionables”, com les casetes de vorera menorquines. És, de fet, la mateixa proposta que el PP va intentar aprovar el 2022 i que va topar amb l’oposició del Partit Socialista.

El PP assenyala a la seva proposta que “la regresió del litoral, agreujada pels efectes del canvi climàtic, ha suposat que alguns nuclis urbans costaners al llarg de tot el país, amb característiques culturals, històriques i etnològiques de valor essencial s’hagin vist inclosos en el domini públic marítim-terrestre”. Una situació que, per als populars, pot acabar despullant els concessionaris “de propietats consolidades des de fa més d’un segle”.

Segons la proposta del PP, és als ajuntaments a qui pertoca acreditar les característiques distintives dels nuclis i comptar amb un dictamen favorable de la Comunitat autònoma abans de sol·licitar la seva protecció al ministeri que tengui atribuïda la competència de Costes. Els nuclis proposats, afegeix, “hauran d’estar integrats a l’entorn costaner, de manera que la seva demolició suposi una pèrdua de patrimoni cultural, històric o turístic”. Els nuclis urbans inclosos en aquesta catalogació quedarien exclosos, per al PP, del domini públic marítim-terrestre i es regularien pel règim dels terrenys de la zona de servitud de protecció, amb la qual cosa no resultarien afectatss pel nou reglament de Costes que el PSOE estudia modificar.

El PSOE avisa: “La costa no pot ser urbana”

Sigui com sigui, la proposta del PP no té recorregut, una volta ha de passar pel Congrés dels Diputats, on els populars no tenen majoria suficient, per poder sortir endavant, i els socialistes ja han fet pública la seva postura. Des del PSOE Menorca han denunciat, de fet, en un comunicat, la pretensió del PP de voler “convertir en urbanes zones de sa Mesquida, Binibeca, Macaret o Cala Sant Esteve”. Aquests conjunts quedarien, de fet, insisteix el PSOE, exclosos del domini públic i els ajuntaments els haurien de dotar de serveis. “Això atemptaria”, diuen els socialistes, “contra la protecció de la costa que tant ha defensat sempre la societat menorquina i que tant ha diferenciat el nostre model territorial. La costa no pot ser urbana”.

Les casetes, segons la proposta del PP, quedarien excloses del domini públic

Si la proposta del PP acabés tenint èxit, avisen els socialistes, “açò acabaria amb la naturalesa tradicional d’aquestes zones”. A més, diu el PSOE, “la proposta del PP presenta símptomes clars d’inconstitucionalitat, ja que la Constitució deixa clar a l’article 132 que la línia de costa ha de ser de domini públic.  Hi ha jurisdicció abundant que fa indicar que aquesta modificació del PP seria rebutjada pel Tribunal Constitucional.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.