C.M / Ciutadella – Aquest divendres es celebra el Dia Mundial de l’Aigua, l’element protagonista de les recents Jornades de Reserva de Biosfera en la celebració del 30 aniversari de la declaració. És, de fet, l’element que més preocupa a futur a causa del canvi climàtic, i un dels temes que s’ha posat damunt l’agenda política d’aquesta legislatura. En xerram aquesta setmana amb el conseller de Medi Ambient i Reserva de Biosfera, Simón Gornès.
El Consell ha deixat clar en l’últim plenari que la planta de biogàs que s’havia anunciat la passada legislatura a so de bombo i platerets podria finalment no construir-se si no és viable econòmicament...
La planta de biogàs va passar de 3 milions a 6 i es va aconseguir una ajuda d’1.100.000 euros. Aquesta subvenció venia condicionada a què no es poguessin tractar els fangs de les depuradores, que són una part important de la generació de biogàs. Les expectatives que aixecà l’anterior equip de govern, el 2017-18, parlaven de gestionar 30.000 tones de residus. Quan nosaltres arribam, analitzam la situació i els tècnics ens diuen que les expectatives no es corresponen a la realitat. Ens diuen que, com a molt, i essent molt optimistes, ens anam a les 10.000 tones. Traslladam aquesta situació a l’empresa concessionària i ens diu que ha de fer un estudi per veure si és viable construir una planta d’aquestes dimensions. I és el que estem esperant ara mateix.
El que no deixa de sorprendre és que la diferència sigui tan gran…
Sí, sorprèn, però jo tenc un informe tècnic datat del desembre que recull aquesta situació. Potser si la implantació del servei de recollida porta a porta s’hagués fet abans s’hagués generat un residu de més qualitat, biodegradable i que produís un tipus de fermentació que s’hagués pogut aprofitar.
Enteneu les reticències de la batlessa de Ciutadella al servei de recollida porta a porta?
Les entenc perfectament. El sistema és bo, però l’operació s’ha planificat malament.
És allò de “S’operació ha anat bé, però madona és morta”…
Sí, més o menys (rialles). L’operativa no és bona. Els horaris no són els adequats, la cadència de servei no és l’adequada i la planificació de la implantació del servei tampoc ho és. No es pot canviar el sistema d’un dia per l’altre; tot plegat, s’ha de fer amb una certa transició. Els ciutadans han de saber què han d’aportar i què poden posar de la seva part. Ens hem trobat amb un contracte fermat, difícil de maniobrar en molts de sentits. Dins de la poca capacitat de maniobra que hem tingut hem intentat fer un esforç de reorganitzar horaris, posar més mitjans i conscienciar la població. Les paraules de la batlessa de Ciutadella anaven en aquest sentit. Entenc perfectament que estigui preocupada que en alguns punts es pugui acumular brutícia perquè hi hagi ciutadans que no compleixin, bé per desconeixement o per manca de voluntat, amb el nou sistema.
“Que el Consorci de Residus pugui mancomunar els serveis d’aigua dels ajuntaments és una possibilitat, però ni tan sols s’ha plantejat al si de la Junta de Batles”
La transició cap aquest nou sistema no té, però, marxa enrera…
Amb el tipus de planta que tenim, tot ens empeny cap aquí. Si tinguéssim altres plantes més modernes en podríem rallar. En qualsevol cas, la planta de Milà es troba entre les primeres, pel que fa al sistema de separació i de reciclatge, de tot el país.
Les Jornades sobre els 30 anys de la Reserva de Biosfera han deixat unes conclusions en forma de decàleg entre les quals sobresurten dues preocupacions: la gestió de l’aigua i l’accés a l’habitatge. Parlem, primer, de l’aigua, ara que aquest divendres en celebrem el Dia Mundial. El Pacte de l’Aigua signat entre el Consell i el Govern compromet 3,5 milions per a la millora de les infraestructures hídriques de Menorca. El problema de l’aigua és tan greu com per justificar la creació d’una conselleria específica del Cicle de l’Aigua al Govern balear?
Des del punt de vista polític, la creació d’una conselleria específica del Cicle de l’Aigua significa que l’aigua és una prioritat política per al Govern alhora que una qüestió estratègica. És important tenir una visió global de tot el cicle. El paper que puguin jugar els ajuntaments és molt important i hem d’intentar ajudar-los, perquè en general estan bastant col·lapsats. Per açò, el Consell posa doblers. El paper inversor del Govern també és fonamental. D’ell en depenen les depuradores i les grans infraestructures hídriques, com per exemple la nova dessalinitzadora de Llevant, que s’ha d’estudiar d’una forma seriosa si és necessària o no, perquè si decidim que ho és, hem de començar a actuar ja. No podem esperar a què ens sorgeixi la necessitat i ens quedem sense aigua.
“Si volem la dessalinitzadora de Llevant, hem de començar a actuar ja; no podem esperar a què ens sorgeixi la necessitat i ens quedem sense aigua”
Els experts han recomanat vehicular les mesures de reducció del consum d’aigua a partir de les ordenances reguladores d’estalvi i sanejament municipals, amb una atenció especial a la política tarifària i amb la supervisió d’un ens mancomunat. En quin ens heu pensat?
Damunt la taula hi ha en aquests moments una proposta d’ordenança reguladora de l’aigua a nivell insular, però no tots els ajuntaments de Menorca hi estan d’acord. També és cert que hi manca encara la feina de detall. Pel que fa a la proposta de mancomunar els serveis d’aigua, el Consorci de Residus i Energia té ara mateix en marxa una modificació dels seus estatuts per incorporar el tema de l’aigua. Volem deixar aquesta porta oberta. Anem a veure si el consorci pot ser en el futur aquest ens mancomunat. Però vull deixar clar que aquesta és una qüestió embrionària que ni tan sols s’ha plantejat a cap Junta de Batles.
En l’últim plenari del Consell, el GOB ha agafat la paraula per fer una pregunta directa i demanar que es limiti l’entrada de vehicles a Menorca seguint l’exemple de Formentera. Hi estau d’acord?
Un equip de govern seriós no pot prendre decisions en funció de percepcions subjectives. Hem de tenir una informació real i abastable i, per desgràcia, no la tenim. És per açò que s’hauran d’encarregar els estudis necessaris per veure quina és la capacitat de càrrega real de l’illa amb informació científica a l’abast. Quan tinguem el nou estudi ja veurem què feim, perquè és una decisió seriosa, que té repercusions. Si la prenim, ho hem de fer amb tota la seguretat possible.
“El projecte dels tres aerogeneradors nous de Milà contempla molins de 100 metres; és la forma que siguin eficients”
L’altra qüestió que preocupa els experts és la de l’habitatge. Es parla de tornar a l’habitatge la funció de bé social. Com veis una mesura com la que s’ha proposat des de l’esquerra de regular el preu del lloguer a Menorca?, fins a quin punt està justificada la intervenció de l’Administració al mercat del lloguer?
Intervenir sense mesura dins el mercat sol ser contraproduent: sempre s’acaben cercant subterfugis per saltar-se la llei. El que fa falta és fer una anàlisi clara i objectiva, i s’han d’analitzar tots els factors. Un d’ells és estudiar les repercusions que va tenir el fet de rompre la unitat d’explotació als blocs de pisos i apartaments. Comercialitzar turísticament pisos o cases que comparteixen turistes i residents no ha estat una bona idea. El que s’ha de fer ara és veure si és només una percepció o ha estat realment així.
Vosaltres en teniu l’eina per decidir què fer: el Pla Territorial.
Ara hi estem fent feina.
I quina seria la proposta?
Dins un mateix bloc de pisos mesclar els turistes amb els ciutadans que fan feina i s’han de llevar del llit a les set del matí s’està revelant com una mala solució. Hem de cercar fórmules per tal que tothom pugui obtenir beneficis amb l’economia turística sense que es produeixi un efecte colateral. En qualsevol cas, però, aquesta no és una competència meva. La consellera Núria Torrent és qui ha de decidir i qui millor coneix el que s’ha de fer.
S’ha parlat també de la possible creació d’un segon parc natural. On s’ubicaria?
No s’ha fet cap proposta concreta d’espai, però hi ha zones, tant al nord com al sud de l’illa, que podrien ser candidates.
“Regular el preu del lloguer? Intervenir sense mesura dins el mercat sol ser contraproduent: sempre s’acaben cercant subterfugis per saltar-se la llei”
En el darrer plenari, el PP ha aprovat una proposta per instar el Govern Central a reforçar la xarxa elèctrica menorquina. Tot açò, després que Red Eléctrica denegàs el permís per la planta fotovoltaica de Trepuconet per la manca de capacitat de la xarxa d’absorbir nous projectes. Hi ha una realitat que no es pot obviar: Menorca continua depenent actualment en un 93% de la implantació de combustibles fóssils al seu sistema energètic. Aquesta és una qüestió greu…
Està clar que la reivindicació històrica de Menorca de poder comptar amb un segon cable amb Mallorca és justa. La supervivència o el benestar de Menorca passa per aquest segon cable.
…que s’ha eliminat de la planificació energètica 2021-26 del Govern espanyol…
Per açò volem una reunió amb el Ministeri i amb Red Eléctrica perquè en siguin conscients. I no tan sols açò. No n’hi haurà prou amb un segon cable; en necessitarem un tercer. És un poc contradictori que el Govern espanyol aprovi dues àrees en aigües de Menorca on implantar energia eòlica marina sabent que aquesta energia s’haura de conduir d’alguna manera i que el sistema energètic de l’illa és insuficient per a captar-la. Vull pensar que ha planificat aquestes àrees tenint en compte que l’energia ha d’anar també cap a Mallorca. Si no fos així, em preocuparia molt.
El Consell segurament fa bé d’incloure fins i tot un tercer cable, en la seva proposta al Govern espanyol, per poder transportar l’energia dels parcs eòlics marins del futur, però la realitat és que ja parlam d’un tercer cable quan el segon ni tan sols apareix entre les previsions més immediates de Madrid… El mateix passa amb l’energia eòlica en general. Se’n parla i se’n parla, quan els fets demostren que la seva implantació ha estat un fracàs… No ho veieu així?
Jo no diria que la implantació de l’energia eòlica a Menorca ha estat un fracàs, sinó que potser es van prendre algunes decisions que no van ser encertades. Originalment, els molins de Milà havien de tenir 70 metres d’alçada, però es van reduir a 50 per la por a la repercussió social i açò va fer que fossin més ineficaços. Ara està passant una cosa semblant, que no volem que passi. El projecte dels tres aerogeneradors nous de Milà contempla molins de 100 metres. És la forma que siguin eficients. Nosaltres hi estem d’acord però pensem que un projecte d’aquestes característiques s’ha de debatre al si dels organismes que gestionen la Reserva de Biosfera.
“Rompre la unitat d’explotació als blocs de pisos i apartaments ha estat una mala solució. Comercialitzar els pisos que comparteixen turistes i residents crec que no ha estat una bona idea”
La realitat és caparruda. Som una Reserva de Biosfera però només tenim un 7% d’energies renovables, quan, d’acord amb l’Estratègia Menorca 2030, hauríem d’haver arribat ja al 39%, i les emissions de CO2 a Menorca superen avui les de 1990. Com s’entén açò des del punt de vista dels ciutadans?
Crec que de vegades se fan previsions massa optimistes i no es compleixen.
És el cas de l’Estratègia 2030…
Ja hi comença a haver veus que diuen que alguns dels seus objectius s’han d’endarrerir al 2035. Amb tot, hi ha paràmetres que funcionen molt bé, com la implantació d’energies renovables d’autoconsum a les llars. En canvi, els projectes de les administracions van més lents. En qualsevol cas, crec que aquestes xifres es podran millorar bastant quan poguem connectar alguns dels parcs solars que estan a punt de construir-se o ja ho estan.
“Què canviaria a l’Administració? No som àgils ni efectius i tenim massa desconfiança dins de la pròpia Administració i entre administracions”
Però al 2030, que ja guaita al cap de la cantó, Menorca ha de funcionar amb un 85% de renovables…
Jo confiï amb la feina dels tècnics. Les previsions tant dels tècnics del Consorci com de l’OBSAM endarreixen un any aquesta data. Tenim la idea l’any que ve de fer un estat de la qüestió. No podem esperar 5 anys a tornar a fer una avaluació. Amb tot, amb la implantació de les noves pèrgoles, la connexió dels nous parcs fotovoltaics, els nous molins de Milà i l’augment de l’autoconsum aquestes xifres es milloraran.
Tornem a l’escepticisme dels ciutadans. Per exemple, amb un projecte com el de s’Enclusa. Les instal·lacions duen 30 anys abandonades. Ara hi ha un projecte menor en marxa per fer una actuació d’urgència. Cal esperar que aquest sigui l’anunci definitiu?
La de s’Enclusa és una història desafortunada, com la d’altres projectes de gran calat a l’illa. S’Enclusa era una base militar dels Estats Units i aquest element històric la fa única. Però té molts altres atractius: el paisatge, els valors naturals, els jaciments arqueològics… tot forma un conjunt molt atractiu que hem de saber posar en valor.
“La supervivència o el benestar de Menorca passa pel segon cable elèctric amb Mallorca”
Des de la vostra experiència a l’Administració, quins aspectes en canviaríeu?
Els tràmits. No som àgils, no som efectius, tenim masses filtres interns, massa desconfiança dins de la pròpia Administració i entre administracions. Quan vaig ser conseller d’Administracions Públiques vaig aprovar el primer decret de simplificació administrativa, però així i tot no vam ser capaços de poder-ho aclarir. Sense cap dubte, aquesta és una de les qüestions estratègiques que intentaria solucionar de cara al futur.
